Segons dades publicades per l’Informecat del 2022, elaborat per Plataforma per la Llengua, durant el 2021, l’Estat espanyol i les institucions europees van aprovar 192 normes que privilegiaven el castellà per damunt d’altres llengües cooficials, com ara la catalana.
Aquest mateix estudi indica, concretament, que al 2021 les institucions d’àmbit estatal van aprovar 96 normes que relegaven el català, les europees 90 i les organitzacions internacionals un total de sis. «En tots els casos, la responsabilitat última és de les institucions espanyoles, que aproven regularment normes que imposen l’ús del castellà o garanteixen el dret de parlar-lo, sense fer cap previsió equivalent per al català, pel motiu que el castellà és l’únic idioma del conjunt de l’Estat».
Indiquen des de Plataforma per la Llengua, també, que les institucions europees actuen d’aquesta manera perquè l’Estat espanyol «ha rebutjat sempre de demanar l’oficialitat comunitària del català, i la normativa europea sol beneficiar les llengües oficials de la UE i dels estats membres». Per motius semblants, informa la mateixa entitat, la normativa internacional amb clàusules lingüístiques «sol perjudicar el català dins de l’Estat espanyol», i «aquesta realitat desmenteix el lloc comú propagat pel nacionalisme espanyol segons el qual el català és una llengua fortament protegida i imposada mentre que l’expansió del castellà és espontània i s’explica per la seua utilitat i pel seu atractiu natural». Plataforma per la Llengua alerta que «aquest lloc comú és especialment fal·laç quan es té en compte que les institucions que aproven la legislació que exalta i privilegia el castellà estan fortament imbuïdes per aquest mateix ideari antiigualitari que denuncia una suposada imposició del català».
Tal com concreta Plataforma per la Llengua, la legislació «discriminatòria» regula àmbits com ara les certificacions, els carnets i l’expedició de títols, l’educació, l’etiquetatge i les instruccions, el funcionament de les administracions i les relacions interadministratives, les obligacions empresarials, la promoció, les relacions dels ciutadans amb l’administració, els requisits de coneixement, els requisits en la petició d’ajuts i en la candidatura a premis, la simbologia o el reconeixement públic.
