Intersindical Valenciana denuncia la «inacció» de la Generalitat davant la baixada de l’ús social del valencià que mostra l’última enquesta publicada per la direcció general de Política Lingüística sobre el coneixement i l’ús d’aquesta llengua.
Els resultats, donats a conéixer aquesta setmana, indiquen un increment generalitzat en la capacitat d’entendre el valencià, parlar-lo, llegir-lo i escriure’l, tot i que s’aprecia una baixada de l’ús de la llengua en contextos com ara a les llars o amb les amistats.
Per això, Intersindical lamenta que l’estudi confirma una situació «ja molt coneguda des de fa temps», enfront de la qual exigeix mesures reals i efectives per a recuperar i millorar l’ús social del valencià, amb campanyes «clares i directes» dirigides a la seua recuperació.
Reclama així la immersió lingüística en valencià a les escoles, la reciprocitat de l’espai comunicatiu en català, programes infantils i juvenils en À Punt i plataformes digitals en valencià al costat d’una llei d’igualtat lingüística que potencie el valencià i pose fi a les discriminacions que pateix la comunitat valencianoparlant.
Paral·lelament, urgeix a engegar un pacte social per la llengua i polítiques lingüístiques transversals en tots els àmbits que afecten la societat, comara l’economia, l’urbanisme o el món empresarial.
A més d’aquestes peticions, el sindicat assenyala que l’última enquesta sobre l’ús del valencià es va publicar el 2015, «just l’any del canvi de govern del PP al Botànic». Segons recorda, la situació «ja era preocupant» llavors «i ara encara ho és més», perquè s’ha reduït en huit punts, malgrat que la competència lingüística en valencià ha augmentat.
Això suposa, a parer seu, que no hi ha una transferència entre el coneixement lingüístic del valencià i el seu ús, «una cosa que ja se sabia i que aquesta enquesta només ha fet que confirmar».
Enquesta «invisible» en el pont de desembre
Intersindical també critica que l’enquesta s’haja fet pública enmig d’una setmana plena de festius, la qual cosa, en opinió seua, la farà «invisible» per a la ciutadania, així com que «cap representant del govern valencià, ni tan sols el director general de Política Lingüística -Rubén Trenzano- haja convocat els mitjans per a donar-la a conéixer i explicar les polítiques que es pensen dur a terme per a revertir la situació».
I és que, segons denuncia, fins ara no s’han aplicat polítiques efectives i eficaces per a fomentar l’ús del valencià: «És cert que hem recuperat la ràdio i televisió en valencià, però manquen programes infantils i juvenils. És cert que s’ha anunciat la competència lingüística en valencià per al funcionariat, però s’ha deixat fora l’àmbit de la justícia i la sanitat».
«S’han previst unes homologacions de coneixements de valencià totalment desconnectades de la realitat de l’ensenyament i sense haver comptat amb l’opinió dels docents. És cert que s’ha incrementat el nombre de cursos en valencià per al conjunt de la ciutadania, però no hi ha polítiques d’ús que traslladen aquest increment del coneixement lingüístic al carrer».
En aquesta línia, Intersindical reconeix que «s’han creat estructures com el Consell Social de les Llengües (2018), però aquest consell no ha fet cap proposta i ni tan sols se li ha consultat sobre els projectes de decret de l’acreditació lingüística o de l’homologació d’aquesta acreditació per estudis no universitaris», igual que «s’han fet campanyes de promoció del valencià, però no se sap què s’ha promocionat i quins resultats ha donat».
Per contra, lamenta que s’han eliminat línies en valencià, no s’ha complit el compromís de la reciprocitat entre TV3, IB3 i À Punt, no hi ha canals o programes infantils i juvenils ni cap política respecte a plataformes audiovisuals com Netflix o HBO i una de cada tres denúncies per vulneració de drets lingüístics es produeixen a les administracions públiques.
