Els col·lectius La Canal Verda i l‘Associació per a la Defensa de la Natura d’Énguera (ADENE), així com veïns de la Canal de Navarrés, han presentat al·legacions contra el projecte de la macroplanta fotovoltaica PF Bolbait 2 i, a més, estan duent a terme una campanya informativa per a instar la ciutadania de Bolbait, Xella i de tota la comarca a mobilitzar-se per a impedir que la iniciativa tire avant.
La instal·lació, promoguda per Blue Viking Solar, una filial d’European Energy, un dels grans grups del sector a Dinamarca, se situaria a uns quatre quilòmetres a l’est de Bolbait, i hi ha projectades dues línies subterrànies de mitjana tensió fins a la subestació prevista a Xella, a uns 300 metres del nucli urbà. Segons la documentació, la central tindria 63.980 panells fotovoltaics, dotze transformadors de 3.500 quilowatts, una potència nominal de 40 megawatts i ocuparia quasi 1.000.000 de metres quadrats, unes dimensions que, segons l’entitat, justifiquen la seua oposició frontal al projecte.
Les entitats insisteixen que el projecte continua suposant «una amenaça» per a la comarca, malgrat que va ser sotmés a informació pública arran de les modificacions introduïdes per la promotora, tenint en compte els condicionants imposats per la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, amb l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental (DIA), el desembre del 2024.
Per això, també fan una crida a les corporacions municipals perquè es posicionen, «ja que no aporta beneficis per a la comarca i posa en risc el nostre entorn natural, el nostre aqüífer, el nostre patrimoni cultural i el turisme associat a aquest». Segons els col·lectius, l’afectació del projecte va molt més enllà dels dos termes municipals implicats.
Una de les principals preocupacions expressades és la possible ampliació futura de la subestació elèctrica prevista a Xella. Tal com adverteixen, el promotor ja contempla aquesta opció, fet que podria obrir la porta a més instal·lacions fotovoltaiques a la zona, alerta el col·lectiu. Com a exemple, assenyalen la Vall d’Aiora, on hi ha projectades més d’una vintena de plantes, i recorden que a la comarca ja han presentat una queixa davant el Parlament Europeu.
