L’ostra perlífera Pinctada radiata, la primera espècie invasora registrada a la Mediterrània, prolifera a les costes del País Valencià. La detecció primerenca l’ha feta una xarxa coordinada per un investigador de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (CSIC), ubicat al costat del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca (la Plana Alta).
La presència d’aquesta espècie a la Mediterrània es remunta al segle XIX, quan hi va arribar a través del canal de Suez. Ara, la seua expansió ha sigut objecte de l’estudi més complet desenvolupat fins ara sobre aquesta ostra, considerada una de les espècies invasores “més problemàtiques“.
L’estudi, al capdavant del qual ha estat Diego Kersting, investigador de l’IATS-CSIC, ha constatat la proliferació d’aquesta espècie afavorida per l’augment de la temperatura de l’aigua de la mar i per la seua gran capacitat de dispersió larvària, i, a més, ha revelat la seua presència des de les costes del sud de Catalunya fins a les d’Almeria.
Així, aquest sistema de control permet detectar larves d’aquesta espècie anys abans de la seua implantació en el medi natural i crea un sistema d’alerta primerenca davant de la presència de la Pinctada radiata i d’altres espècies invasores.
Una de les 100 espècies invasores més perilloses
L’ostra perlífera del Mar Roig figura entre les 100 espècies invasores més perilloses de la Mediterrània a causa dels impactes que pot generar sobre la biodiversitat autòctona. En l’estudi, publicat en la revista Marini Environmental Research, han participat també tres investigadors del grup Canvi Global, Conservació i Genètica d’Espècies Marines de l’IATS.
El sistema es basa en col·lectors de larves situats en 132 localitats de les costes d’Algèria, Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia. Aquests dispositius, unes malles que generen un substrat sobre el qual s’assenten les larves transportades pels corrents marins, han fet possible avaluar la presència de Pinctada radiata durant períodes de seguiment que, en alguns casos, superen els deu anys.
Una colonització generalitzada
“La implantació d’aquesta espècie estava ja descrita a la Mediterrània oriental des de fa molt temps. El que observem ara és que, actualment, la zona occidental experimenta una expansió generalitzada, quan, històricament, l’espècie estava limitada a registres esporàdics i aïllats”, ha manifestat Júlia García Colomé, investigadora de l’IATS i primera autora del treball.
D’aquesta manera, els registres obtinguts del 2015 al 2024 han revelat noves colonitzacions de Pinctada radiata, principalment en la conca de la Mediterrània occidental, que inclou la costa peninsular i les de l’Adriàtic i l’Egeu.
El treball ha estat possible gràcies a l’esforç de més de 70 investigadors pertanyents a nombroses institucions, i també a organismes i administracions dedicats a la gestió, conservació i seguiment ambiental de diferents països mediterranis.
De les Columbretes a Agua Amarga
Els registres més antics d’aquesta espècie invasora obtinguts per aquesta xarxa es remunten al 2016 a les illes Balears, des d’on s’hauria desplaçat a altres zones com ara les Columbretes. Les dades registrades arriben fins a Agua Amarga, al cap de Gata, a Almeria; encara que, de moment, no s’han observat assentaments més enllà d’aquesta zona.
A la reserva marina de les illes Columbretes, aquests col·lectors s’empren des del 2003 per a estudiar la nacra (Pinna nobilis), un bivalve emblemàtic de la Mediterrània que actualment està en perill crític d’extinció. D’aquesta manera, el grup encapçalat per Kersting ha comprovat que el sistema també pot servir per a analitzar la proliferació d’altres espècies de bivalves, com la invasora Pinctada radiata.
“A les Columbretes, la detectem per primera vegada als col·lectors el 2020, però no va ser fins al 2022 quan observem el seu assentament en el medi natural”, ha apuntat Kersting. “Això confirma el potencial d’aquesta xarxa de col·lectors de larves com a sistemes d’alerta primerenca per a la detecció i el seguiment d’invasions biològiques”, ha remarcat.
Els col·lectors es caracteritzen per ser senzills de construir, econòmics i fàcils d’instal·lar i de revisar. És una metodologia que es pot aplicar a altres espècies i que resulta adequada per a cobrir àrees extenses. A més de les Columbretes, aquesta xarxa permet fer el seguiment d’altres indrets emblemàtics del País Valencià, com ara les aigües de la Serra d’Irta (el Maestrat) o el Cap de Sant Antoni (la Marina Alta), entre altres.
Importants repercussions
Segons les dades del CSIC, es calcula que a la Mediterrània hi ha 1.000 espècies invasores, de les quals 600 ja s’hi han establit. Així, per exemple, a la zona oriental, la invasió de Pinctada radiata ha comportat el desplaçament d’espècies autòctones i “importants repercussions” en la cadena tròfica.
García Colomé ha subratllat que una de les causes principals de l’expansió d’aquesta espècie invasora d’origen tropical és l’increment de la temperatura de la mar que s’escalfa a un ritme tres vegades superior a la mitjana global. “Zones més fredes com el Golf de Lleó o el nord de la Mar Adriàtica es mantenen encara lliures d’aquesta espècie”, ha detallat.
Tanmateix, el panorama és molt diferent en les àrees més occidentals, com les nostres costes, on s’han registrat temperatures rècord que recentment han assolit els 33 graus a Sa Dragonera, a les Illes. “A les Columbretes, la temperatura ha augmentat 1,5 graus des del 1990″, ha advertit Kersting.
L’investigador del CSIC ha insistit que “és necessari continuar utilitzant aquesta xarxa de col·lectors i dotar-la d’un finançament estable per a detectar de manera primerenca l’arribada i expansió d’espècies invasores, una eina clau per a protegir els ecosistemes mediterranis i reduir els importants costos ambientals i econòmics associats a aquestes invasions”.
