L’ambientòloga Maria Sánchez adverteix que entrar en una zona cremada o intentar reforestar-la immediatament pot retardar la recuperació del sòl i provocar un impacte afegit sobre un ecosistema que es troba en una situació especialment vulnerable.
Sánchez ho explica en un article publicat per Olea Natura i Territori, en el qual aborda què s’ha de fer —i què cal evitar— una vegada extingit un incendi forestal. L’ambientòloga posa especialment el focus en la tendència a organitzar reforestacions després dels focs i assenyala que aquesta intervenció no sempre respon a les necessitats reals del terreny.
Després d’un incendi, els primers centímetres del sòl, coneguts com a horitzó superficial, experimenten canvis en les seues propietats fisicoquímiques. Sánchez compara el sòl amb una xarxa que, després del foc, queda desfeta, descompactada i solta. En aquestes condicions, qualsevol nova pertorbació pot afectar-lo amb més intensitat i retardar-ne la recuperació.
Entre tres i cinc anys de recuperació
La principal necessitat d’una zona cremada és, segons l’ambientòloga, el repòs. El terreny necessita temps per tornar a estructurar-se, recuperar l’equilibri i restablir les funcions i els serveis ecosistèmics que desenvolupava abans del foc.
Aquest procés pot necessitar entre tres i cinc anys. Sánchez matisa, però, que establir una data exacta no seria adequat, ja que el temps de recuperació depén de l’impacte de l’incendi, de les característiques prèvies del sòl i de les pertorbacions que patisca posteriorment.
Això implica reduir la presència humana en els espais cremats. Caminar pel terreny, circular-hi amb vehicles, moure o extraure terra i introduir-hi elements nous, com ara llavors o plançons, poden afectar el procés de recuperació. Les possibles intervencions, apunta, haurien d’estar justificades per criteris científics i tècnics.
Reforestar immediatament pot ser contraproduent
Sánchez posa l’accent especialment en les reforestacions posteriors als incendis. La voluntat de plantar arbres per recuperar ràpidament el paisatge pot resultar contraproduent si es duu a terme quan el sòl encara no està preparat.
L’ambientòloga explica que el terreny cremat no es troba en condicions de suportar la presència humana necessària per a efectuar una plantació ni d’acollir vegetació introduïda. A més, la supervivència dels exemplars plantats en aquestes circumstàncies pot ser molt baixa.
Enfront de la necessitat d’actuar immediatament, Sánchez recorda que la vegetació disposa de mecanismes naturals de regeneració i que pot tornar abans del que habitualment es pensa.
“La paciència” com a forma d’ajudar
La ciutadania també pot contribuir a la recuperació dels espais afectats pels incendis. En aquest cas, però, l’ajuda passa principalment per evitar generar nous impactes i difondre informació sobre la necessitat de respectar els processos naturals.
Sánchez defensa que esperar també constitueix una acció i destaca la importància de divulgar informació científica que explique per què cal deixar reposar les zones cremades.
“La paciència és, en la majoria de les ocasions, la millor manera d’ajudar un bosc que ha patit una pertorbació tan important com la d’un incendi”, conclou l’ambientòloga. Reduir al mínim l’impacte humà durant els primers anys pot ser, així, una de les principals contribucions a la recuperació dels ecosistemes afectats pel foc.
