La ruda de mallada o falsa ruda (Thalictrum maritimum) és un endemisme botànic valencià, propi de les nostres castigades zones humides, i classificat com a “vulnerable” pel Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada, per la Llista roja de flora vascular i fins i tot per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Per la seua difícil situació de conservació és, a més a més, una de les espècies “prioritàries” de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
Aquest tresor botànic valencià floreix normalment en juliol i és prou fàcil d’identificar. Semblen mates de fenoll (Foeniculum vulgare). Després de la floració, sols queda arran de terra unes branquetes amb fulles verdes brillants, precioses, que passen desapercebudes per a la majoria de gent.
Enguany hem tingut una tardor extremadament càlida, amb uns mesos de setembre, octubre i novembre amb unes temperatures altíssimes. De rècord, com ens ha informat des de l’Estació Meteorològica Sagunt-Corinto el nostre company Rafa Armengot. I no ha plogut pràcticament res ni al País Valencià en general ni a la Marjal d’Almenara en particular. Tanmateix, a la zona on es troba el Thalictrum maritimum la terra està en saó, perquè les bombes de drenatge paren a meitat de setembre i la marjal s’inunda sense ploure cap gota, simplement amb l’aigua de les fonts i els ullals.
La terra de llims d’albufera, torberes i terres d’arròs són terres de dos saons amb un reservori extraordinari de llavors, com bé saben els llauradors… Moltes d’aquestes llavors només germinen en condicions òptimes i no tots els anys. I, curiosament, aquesta tardor la ruda de mallada ha trobat les condicions òptimes per a germinar i florir a casa nostra, a la Marjal d’Almenara, un dels exclusius racons del Planeta on podem delectar-nos amb les seues floretes grogues i on AE-Agró treballa, pam a pam, perquè aquest tresor botànic no desaparega de la Terra.
Com a resultat de l’atípica floració del Thalictrum maritimum, la ruda de mallada ha triplicat la seua població a la Marjal d’Almenara durant els mesos d’octubre i novembre, reproduint-se de llavor sense ajuda de ningú. Però, la “bona notícia” només és un exemple més dels efectes del canvi climàtic i l’escalfament global del planeta. I, per desgràcia, els episodis climàtics extrems que hem patit, patim i continuarem patint, si no fem res per a aturar el canvi climàtic, ens fan pensar que la humanitat no camina cap al “clímax” que ha trobat aquesta tardor la nostra benvolguda ruda de mallada.
