De tan repetit, el tòpic cansa. No sols cansa, sembla que s’ignore. Els incendis s’apaguen en hivern, s’escolta com a frase gastada any rere any. Gairebé un eslògan. En Diari La Veu, aquest estiu, ho recordava Joan Aguado: “Que no ens tornen a repetir que els focs s’apaguen a l’hivern: ja ho sabem, però necessitem que es faça”, recriminava. Amb focs tan gegantins com els recents al País Valencià, amb milers d’evaquats, “el principal culpable de les colossals marees píriques que maten els nostres paisans i el nostre paisatge és la falta d’una adequada gestió forestal sostenible i, per favor, d’una vegada per totes, de la creació i manteniment de franges de seguretat entre l’espai forestal i l’hàbitat”, demanava.
També qüestiona les receptes “de sempre” Acció Ecologista-Agró, que aquest mes de juny deia també a Diari La Veu: “Confiar en eixes suposades barreres i contencions com a garantia o seguretat absoluta és desastrós. Els focs ja les boten, i ho faran encara més en condicions adverses, per grans que siguen. Aquestes discontinuïtats fallaran més, justament com més les necessitaríem”. I reclamava grans polítiques i consens, “no la ceguesa” actual.
Tot i que és evident que cal una actuació global, decidida, amplíssima i fruit d’una col·laboració real entre administracions, és cert també que alguna cosa es pot fer des de l’àmbit local. I ara per ara, un bon grapat d’ajuntaments sembla que ho porten endavant.
L’Ajuntament d’Alzira (la Ribera Alta), per exemple, ha iniciat fa uns dies els treballs d’execució subsidiària per a la creació d’una franja perimetral de protecció contra incendis forestals a les urbanitzacions de Sant Bernat i el Xavegó. Aquesta actuació “és clau per a reforçar la seguretat dels habitatges i de la població resident en una zona que fita directament amb sòl forestal i que presenta un elevat risc d’incendi”, han explicat des del consistori.
L’alcalde d’Alzira i responsable de la Regidoria d’Emergència Climàtica, Alfons Domínguez, ha pregat a la ciutadania “comprensió i paciència” per les possibles molèsties puntuals que puguen ocasionar aquests treballs, tot recordant que es tracta d’una actuació preventiva fonamental: “Treballem per a millorar la seguretat de les persones i dels nuclis habitats del nostre municipi”, ha subratllat el primer edil.
Les obres consistiran en la reducció i gestió de la vegetació combustible en l’entorn immediat de les urbanitzacions, creant una franja de discontinuïtat de la vegetació d’uns 30 metres d’amplària aproximada. Aquest espai actuarà com a tallafocs, dificultant la propagació de les flames i facilitant les tasques dels equips d’extinció en cas d’incendi.
Accions en Cullera
En Cullera (la Ribera Bixa), segons ha informat hui l’ajuntament, durant les últimes setmanes s’estan portant a terme actuacions de prevenció d’incendis forestals a l’entorn i la franja perimetral de les zones del Càmping i de Cap Blanc, en el marc del Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals (PLPIF). “Aquests treballs periòdics inclouen tasques de neteja forestal, retirada de troncs i vegetació, i manteniment de tallafocs. Unes tasques fonamentals per a reduir el risc d’incendis en entorns naturals i millorar la seguretat davant el canvi climàtic”, han explicat. Els treballs estan cofinançats per l’Ajuntament de Cullera, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València.
L’Olleria actua
En l’Olleria (la Vall d’Albaida) acaben de finalitzar els treballs d’obertura i manteniment de faixes perimetrals i zones de discontinuïtat en una de les zones d’interfície urbana-forestal del terme municipal, concretament en la zona de l’Ermita de Sant Cristòfol. Aqustes actuacions —expliquen— s’han gestionat a través d’una subvenció de 11.732,61 euros del Fons Estratègic Municipal de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal 2026, impulsat per la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructura i Territori, i estan contemplades en el Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals (PLPIF) de L’Olleria.
En aquest municipi de laVall d’Albaida també han començat els treballs de conservació, manteniment i aprofitament forestal a través de la construcció de faixes i manteniment de repoblaments forestals en l’Heretat del Salido.
Un pla ampli a Gandia
Gandia (la Safor) reforça la prevenció d’incendis amb una inversió municipal de 360.000 euros en zones residencials i urbanitzacions del terme. “Es tracta d’una estratègia integral que inclou altres iniciatives com la construcció de la bassa contra incendis al Parpalló, el projecte de ramaderia extensiva preventiva ‘Ramat de foc’, treballs de manteniment en barrancs o gestió ambiental de l’entorn del riu Serpis”, han explicat.
“Gaudir dels nostres espais naturals també implica una responsabilitat compartida. Evitar qualsevol conducta de risc i avisar ràpidament davant qualsevol indici de fum o foc és fonamental”, va dir fa uns mesos Alícia Izquierdo, regidora de Medi Ambient, tot i que afegí: «Cap actuació garanteix que no hi haja incendis. Això seria impossible, especialment si són provocats. Però el que sí que fan tots aquests treballs és incrementar de manera molt notable els nivells de seguretat i preparació del municipi», va concloure.
Gestió a Énguera
A la comarca de la Canal, pulmó verd de l’interior valencià, l’Ajuntament d’Énguera ha finalitzat els treballs de desbrossament i rebuig de la vegetació herbàcia en els marges de diversos vials La Redonda, una actuació orientada a millorar la conservació i seguretat d’aquest espai forestal. Els treballs fets han consistit en el desbrossament de la vegetació herbàcia, i el rebuig i neteja dels marges dels camins. “Amb aquesta actuació s’ha millorat la visibilitat i seguretat dels vials, reduint la presència de vegetació en els seus marges i contribuint a reforçar les mesures de prevenció d’incendis forestals en la zona”, indiquen.
L’actuació ha sigut executada en el marc de la subvenció per a Gestió Forestal i Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de València, amb una subvenció de 19.426 euros. “Continuem treballant per la conservació i millora dels nostres espais naturals i per un entorn forestal més segur”, han conclòs.
