Els primers grans incendis de l’estiu han portat a Acció Ecologista-Agró a manifestar la seua crítica cap a les administracions. “La seua intolerable ceguesa —apunten en un comunicat— és la causa que el foc genere greus pèrdues ecològiques, socials i econòmiques”. Demanen més implicació i “fer les coses millor”, recalquen. “Encara estem a principis de juliol i queden moltes setmanes d’estiu durant les quals els incendis es poden multiplicar, així com les grans despeses en extinció”, alerten. AE-Agró denuncia, igualment, el relat que parla de boscos descurats i causes naturals. “No; la majoria dels focs s’originen” prop dels humans i de les seues, sovint, negligents actuacions, asseguren.
“Els noticiaris informen extensament de l’onada d’incendis que està patint-se en gran part de la Península i ofereixen dades i imatges inequívoques de com la majoria d’aquests focs tenen causes humanes, absolutament evitables”, segons Agró. “Una gran majoria —recalquen—s’originen en camps de conreu, finques ramaderes, a la vora de carreteres o de nuclis habitats… i d’allí poden arribar fàcilment a amenaçar pobles i altres béns humans. Mentre açò passa, els discursos oficials de les administracions implicades i dels tècnics forestals, insisteixen a no veure i no acceptar la realitat, i parlen de la vegetació i dels boscos com si foren els causants dels focs, i no fan res realment important i organitzat, amb suficients mitjans, per a erradicar les causes humanes. Aquesta ceguesa és intolerable i ens continuarà causant greus pèrdues ecològiques, socials i econòmiques, mentre s’inverteixen milions en presumptes barreres contra el foc, que només poden actuar, quan hi ha sort, a posteriori, quan ja ha fracassat la prevenció, quan ja és tard i els danys comencen a ser molt elevats i les dificultats i els costos per parar els focs esdevenen enormes”, expliquen des de la coordinadora ecologista.
Vindran més incendis grans
“La realitat —apunten des d’Agró— és ben clara, i encara estem a principis de juliol i queden moltes setmanes d’estiu durant les quals els incendis es poden multiplicar, així com les grans despeses en extinció i, sobretot, els enormes danys ecològics, socials i econòmics. L’incendi de Múrcia que va arribar a les portes de barris habitats va ser per causes humanes; el gran incendi de la Llitera (la Franja) que ha cremat més de 2.500 ha va ser provocat per maquinària agrícola; la mateixa causa que el gran incendi de Leciñena, en Saragossa, també superant les 2.200 ha. Una crema de restes forestals per a netejar, diuen, la vegetació, va originar altre greu incendi a Monesterio (Badajoz) i altres negligències o accidents han provocat els incendis de Hortezuelas (Ciudad Real) o el de Forcall (els Ports). O els de Cañamares (Cáceres), Tàrrega (l’Urgell), o Makirrian (prop de Pamplona)”, detallen des d’Agró.
En les últimes hores de dilluns, les flames de l’incendi de Soneixa han arrassat més de 150 ha a l’Alt Palància i s’han clavat dins del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Encara es desconeix la causa d’aquest incendi, “però quan parlem de foc cal tindre present que siga com siga el seu inici, fins la negligència més absurda es pot convertir en un desastre. Només la prevenció, lluitar contra les causes, ens farà avançar en la lluita contra el foc i evitar catàstrofes”, recalquen des d’Acció Ecologista.
Per a l’històric col·lectiu ecologista del País Valencià, aquesta situació “no és cap novetat. Eixa és la realitat des de fa dècades. Al territori valencià, el 80% dels incendis tenen causes humanes i, en una proporció major, que arriba quasi al 90%, en el cas dels anomenats GIF (grans incendis de més de 500 ha); entre ells, alguns dels més grans de la nostra història, superant les 10.000 ha i amb enormes danys i pèrdues Tots eixos incendis eren evitables i no es van evitar, per falta d’una potent estratègia, ben dissenyada i organitzada, i amb prou recursos per a impedir els focs d’origen humà”.
Sense cap estratègia de prevenció
“Lamentablement, continuem sense eixa estratègia de prevenció real dels incendis amb mesures i actuacions importants per evitar els focs”, sentencien. “La immensa majoria dels diners de prevenció es dediquen a altres coses, com tallafocs o neteges que no han evitat cap dels incendis que hem explicat. Mai eviten cap incendi, i si serveixen per a alguna cosa (no sempre serveixen) és a posteriori, quan ja ha fracassat la prevenció i ens hem gastat milionades en mitjans d’extinció i quan les pèrdues són ja enormes”, denuncien.
Agró posa el focus també en el fet que “les administracions, i molts mitjans de comunicació i xarxes, continuen tirant les culpes a la vegetació natural i els boscos. Aquesta resposta és infantil i recorda els castics de la mili en els que es condemnava a un fusell per haver-se disparat i haver ferit algú, o s’empresonava algun altre objecte inanimat, o fins i tot un animal, per uns danys causats, per descomptat, per algun humà que va fer malament les coses i va causar els danys. Ni la calor, ni la sequera, ni el vent de ponent, originen cap incendi, si no hi ha una espurna o un foc que faça créixer les flames; la major part de les vegades, d’origen humà. No obstant això, els responsables continuen mirant cap a altre costat per a no veure i no actuar sobre les causes”, han insistit.
Amb el canvi climàtic, les condicions adverses meteorològiques seran cada vegada més intenses i freqüents. En eixes condicions, “ja ho estem comprovant, el foc pot superar les barreres o contencions del foc, les quals a més de no evitar els focs, seran superades amb més facilitat per les flames, per grans que fem les discontinuïtats i els tallafocs. Ja està passant i passarà molt més en el futur. Al final han d’intervindre molts mitjans aeris (uns 19 en un dels recents incendis acabats d’esmentar), l’UME, molta maquinària pesant, motobombes, dotzenes i dotzenes de bombers, brigadistes, agents ambientals, etc. Confiar en eixes suposades barreres i contencions com a garantia o seguretat absoluta és desastrós. Els focs ja les boten, i ho faran encara més en condicions adverses, per grans que siguen. Aquestes discontinuïtats fallaran més, justament com més les necessitaríem”, adverteixen.
“No oblidem finalment —insisteixen des d’Agró— que la vegetació natural, els boscos, són indispensables per la nostra societat. Molt fàcilment els desinformats ho consideren malea, combustible, brutícia… quan eixa vegetació recarrega els aqüífers que necessitem per beure i per regar. Ajuden a combatre el canvi climàtic, protegeixen i retenen el sòl fèrtil, regulen els equilibris atmosfèrics i mantenen la biodiversitat. Si continuem degradant i perdent vegetació forestal estem perduts, estem destruint la casa que ens protegeix i ens alimenta. Tot açò ho hem explicat, amb dades oficials i arguments científics en l’Informe Prevenció d’Incendis al País Valencià: Prevenció vol dir evitar incendis. En aquest document publicat per Acció Ecologista-Agró hem demostrat com l’administració dedica quantitats ridícules a les mesures i les activitats necessàries per a evitar les causes humanes dels focs. Si es reordenen els pressuposts i es milloren regulacions, vigilància i controls, i s’ofereixen alternatives a pràctiques de risc, podríem evitar cada any centenars d’incendis evitables. La prevenció ha de ser la prioritat, és molt més barat que obrir milers de km de tallafocs i a, diferència d’altres opcions, es pot avaluar i verificar la seua eficàcia. De moment, l’administració no mou fitxa. Tornarem a patir centenars d’incendis que es podrien evitar a baix cost, però qui no vol veure…”, conclouen.
