RedactaVeu / Plana Alta.
La desembocadura del Millars va ser declarada, l’any 2005, com a Paisatge Protegit per la Generalitat Valenciana. En l’actualitat també és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Lloc d’Interès Comunitari (LIC), Zona Humida, Refugi de Caça i espai natural inclòs en la Xarxa Europea Natura 2000. I, des de l’any 2009, el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars compta amb un equip professional de guarderia ambiental dedicat a vetlar per la protecció i conservació de tot el paratge natural. Els components de la Guarderia del Millars treballen a torns durant cada dia de l’any: matins, vesprades i caps de setmana. Tenen 490 hectàrees d’espai natural fluvial per a vigilar i molta responsabilitat pel que fa a la preservació de la fauna, la flora, els recursos hídrics i el control del patrimoni artístic i etnogràfic.
Els ulls del riu Millars
La desembocadura del riu Millars compta amb un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) des de l’any 2012 que regula totes les activitats que es poden realitzar al paratge. La Guarderia del Millars té l’obligació de vetlar pel seu compliment. La seua ocupació prioritària és la vigilància. Controlen les activitats permeses com la pesca fluvial continental i informen d’altres prohibides com la caça de pardalets amb ceps i vesc o la caça de conills i llebres amb gossos. La Guarderia no té capacitat per a denunciar, però sí l’obligació d’informar dels fets il·legals al Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil. Durant els mesos de primavera i estiu el treball dels guardes augmenta considerablement. També és el període més delicat pel que fa a la població nidificant d’aus.
Foto: Consorci Riu Millars.
Protectors de la fauna i la flora
Una de les tasques més importants que fan els guardes és informar a qualsevol tipus de visitant: famílies, excursionistes, esportistes, pescadors… Entre el ventall de feines que desenvolupen, també està el seguiment i cens d’espècies de fauna protegides com el gall de canyar, la tortuga d’estany o la tortuga de rierol. El control de les espècies invasores, com la tortuga de florida i el visó americà, també forma part del seu contacte amb la fauna salvatge.
