La mort d’un home de 64 anys aquest dilluns a l’Eurocamping d’Oliva, en plena dana Adam, s’ha produït en una zona on el risc d’inundació està documentat des de fa anys per les administracions. La víctima ha patit una parada cardiorespiratòria. Tanmateix, el succés s’ha produït enmig d’un episodi que ha deixat acumulats superiors als 550 litres per metre quadrat i nombrosos rescats a Oliva i altres municipis de la Safor.
La documentació oficial mostra que la vulnerabilitat de l’entorn de Rabdells era coneguda molt abans d’aquest temporal. Una resolució ambiental publicada el 2023 recull que Oliva està considerat un municipi d’elevada perillositat d’inundació i assenyalava que diverses instal·lacions de la zona litoral presentaven afeccions significatives. En concret, l’EBAR de Rabdells apareix amb nivell de perillositat d’inundació 1, el més elevat.
La qüestió és especialment rellevant en un municipi on els campaments de turisme, és a dir, els càmpings, ocupen bona part del litoral. La Generalitat tramita les noves implantacions de càmpings en sòl no urbanitzable mitjançant declaracions d’interés comunitari (DIC), procediments en els quals les afeccions territorials, entre elles la inundabilitat, formen part dels condicionants que cal estudiar. El 2023, per exemple, es van iniciar expedients de DIC per a campaments de turisme en diferents municipis valencians, com l’Alfàs del Pi, Aspe, Finestrat o Elx. L’Eurocamping d’Oliva, però, és molt anterior a aquest sistema d’autoritzacions i la seua història urbanística es remunta més de mig segle arrere.
Un expedient que es remunta al 1967
Una sentència del Tribunal Suprem del 25 de febrer del 2004 permet reconstruir part de la història de l’Eurocamping. El procediment no tractava sobre inundabilitat, sinó sobre la delimitació del domini públic marítim-terrestre aprovat pel Ministeri de Medi Ambient el 1999. En aquell litigi apareixia com a recurrent Eurocamping Oliva SL, juntament amb Camping Azul del Mediterráneo SL.
El Tribunal Suprem va reproduir un informe del secretari general de l’Ajuntament d’Oliva, datat l’11 de juliol del 2000, que assenyalava que entre les fites M-94 i M-101 existien des de feia anys dos càmpings: Eurocamping, amb un expedient que es remuntava a 1967, i Camping Azul, amb llicència concedida el 12 d’abril del 1988.
La sentència també deixa constància que aquells terrenys no estaven classificats com a sòl urbà. La discussió era important perquè Eurocamping i Camping Azul intentaven reduir de 100 a 20 metres l’amplària de la servitud de protecció establida per la legislació de Costes. L’Audiència Nacional havia rebutjat les pretensions de les empreses el 2001 i el Tribunal Suprem va confirmar aquella decisió el 2004.
El PGOU del 1982 va donar cobertura al càmping
Entre l’expedient de 1967 i aquella batalla judicial hi ha una altra data fonamental, el 30 de novembre del 1982. Aquell dia va ser aprovat el Pla General d’Ordenació Urbana d’Oliva. La documentació municipal posterior identifica els terrenys de l’Eurocamping com a Sòl Urbanitzable No Programat Càmpings i assenyala que les normes del PGOU regulaven específicament l’ús de càmping.
Aquesta circumstància va ser utilitzada dècades després pel mateix Ajuntament per defensar que l’Eurocamping tenia cobertura urbanística malgrat que el sector no s’haguera desenvolupat urbanísticament. De fet, quan es va tramitar el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), l’Ajuntament va identificar sense ambigüitats aquest àmbit: “Sòl Urbanitzable No Programat Càmpings (es correspon amb l’Eurocamping)”.
Rabdells i el màxim risc d’inundació
Però en aquella mateixa etapa va aparéixer amb força un altre element: la inundabilitat. En el ple municipal d’Oliva del 26 de gener del 2017, durant el debat sobre les al·legacions al PATIVEL, es va advertir expressament del problema.
La documentació municipal recull que ja el 2013 s’apuntava que aquesta part del litoral tenia un risc alt d’inundació, similar al de la marjal. I encara va més enllà: la modificació de la cartografia posterior parlava del risc número 1, el màxim, corresponent a episodis amb un període de retorn inferior als 25 anys.
L’advertència formulada durant aquell ple va ser especialment explícita respecte de dos sectors: Aigua Blanca i Rabdells. “Justament en la seua desembocadura, és a dir, sector 18 Aigua Blanca, i Sector Rabdells el risc d’inundabilitat és molt elevat, el major, els dos majors que existeixen”, consta en l’acta municipal. I s’afegia que aquesta realitat havia de ser tinguda en compte “a l’hora de plantejar qualsevol desenvolupament urbanístic”.
Per tant, nou anys abans de la dana Adam del 2026, la inundabilitat de Rabdells ja apareixia expressament en un debat urbanístic municipal com una de les principals limitacions per al desenvolupament d’aquesta part del litoral d’Oliva.
L’Ajuntament va defensar que l’Eurocamping quedara fora del PATIVEL
L’Ajuntament d’Oliva, aleshores governat per Compromís i amb David González com a alcalde i responsable d’Urbanisme, va defensar durant la tramitació del PATIVEL que l’àmbit de l’Eurocamping quedara fora del sòl no urbanitzable de protecció litoral. Les al·legacions municipals, però, van comptar amb un ampli suport del Ple.
La proposta inicial del pla autonòmic incloïa aquesta zona dins de la protecció litoral. El consistori va presentar al·legacions perquè se’n modificara la delimitació i l’Eurocamping quedara fora.
L’argument municipal era que, encara que els terrenys continuaven sent Sòl Urbanitzable No Programat, l’ús de càmping estava detalladament regulat pel PGOU del 1982 i disposava, segons l’Ajuntament, de “plena cobertura urbanística”.
Les actes municipals mostren que la qüestió va provocar un ampli debat polític. El consistori considerava que la protecció proposada pel PATIVEL podia comprometre la continuïtat dels càmpings existents i va reclamar que es respectara la situació urbanística prèvia de l’Eurocamping.
Un risc que continuava documentat el 2023
La inundabilitat d’Oliva no va quedar només en aquells debats. El 2023, durant la tramitació ambiental del projecte de la nova depuradora d’Oliva Nord, la documentació oficial tornava a posar sobre la taula la vulnerabilitat del municipi.
La Generalitat recordava que Oliva havia sigut inclòs en la categoria de municipi d’elevada perillositat d’inundació. La documentació també assenyalava que diverses estacions de bombament presentaven afecció per inundabilitat i que, concretament, l’EBAR de Rabdells estava situada en una zona de nivell de perillositat 1.
El mateix document reconeixia la dificultat de trobar a Oliva emplaçaments per a determinades infraestructures que no estigueren afectades pel risc d’inundació.
És important, però, diferenciar aquesta documentació de l’Eurocamping. L’informe del 2023 no determina per si mateix que tota la parcel·la del càmping tinga exactament el mateix nivell 1 atribuït a l’EBAR de Rabdells. Sí que acredita que la perillositat d’inundació de l’entorn de Rabdells era plenament coneguda i formava part de la planificació territorial de les administracions.
Una mort en plena dana
Un home de 64 anys ha mort després de patir una parada cardiorespiratòria a l’Eurocamping d’Oliva, segons ha confirmat la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé.
És la tercera víctima mortal comptabilitzada durant l’episodi. A Oliva també ha sigut localitzada morta una dona de 79 anys amb mobilitat reduïda al seu domicili, mentre que una altra dona va morir diumenge després de ficar-se a la mar a Sagunt.
Les precipitacions han superat els 550 litres per metre quadrat en alguns punts i han obligat a efectuar nombrosos rescats a la Safor i la Marina Alta. La causa comunicada de la mort de l’home de l’Eurocamping és una parada cardiorespiratòria i, per tant, amb les dades disponibles no es pot atribuir la defunció a una inundació.
La dana, però, ha tornat a posar el focus sobre una realitat que consta des de fa anys en els documents urbanístics i ambientals: Rabdells forma part d’un litoral en què administracions i tècnics ja havien advertit reiteradament d’una elevada vulnerabilitat davant les inundacions.
