Aprofitant el Dia Mundial del Medi ambient, la Plataforma Tanquem Cofrents va convocar representants polítics a reflexionar i debatre sobre el calendari de tancament de les centrals nuclears, el procés de transició energètica i les condicions perquè aquesta siga “justa, verda i assegure la descarbonització”, en paraules de la Plataforma.
L’acte va comptar amb la participació d’Alberto Ibáñez de Compromís, Teresa Jordà d’Esquerra Republicana de Catalunya i Miquel Otero d’EH Bildu, membres del Congrés dels Diputats, Nuria Pina del Partit Socialista, diputada en les Corts Valencianes, Kique Larios d’Esquerra Unida i Julià Alvaro d’Horitzó Verd-Podem. Elena Polo, de la cooperativa AeioLuz, que va moderar la taula, va explicar que també es va convidar a l’esdeveniment al Partit Popular i després de diversos contactes, no s’hi va obtindre cap resposta.
Francesc J. Hernández, professor de la UV, va encarregar-se del parlament inicial, explicant que “no es tracta d’un tancament sinó d’una desconnexió”, ja que les centrals nuclears deixaran de produir energia i generar residus, però “continuaran consumint energia durant els anys que dure el seu desmantellament i la gestió dels residus”.
Hernández, a més, va comunicar que aquesta mateixa setmana s’ha produït un accident INES2 en la central nuclear de Cofrents, una categoria que el situa entre els quatre més importants de la història nuclear civil a l’estat espanyol. Un accident -i una cobertura informativa- que diuen molt de la situació de les centrals nuclears.
Finalment, el professor va parlar de la situació laboral a la Vall d’Aiora, una volta es tanque la central i va recordar que aquest és un procés que dura molts anys, entre el desmantellament, la custòdia temporal dels residus radioactius generats -fins al segle vinent- i la implantació de nova generació renovable per a l’aprofitament de les instal·lacions de transport ja existents i que les empreses elèctriques no volen desaprofitar, com es veu amb la proliferació de projectes d’energies renovables en aquella zona.
Unanimitat política
Quan va començar la taula redona pròpiament dita, tots els grups polítics presents van mostrar unanimitat en l’abandó de l’energia nuclear per motius de seguretat, mediambientals, socials i econòmics.
Alguns d’aquests motius, van sostindre, s’estan argumentant des de l’inici del moviment antinuclear, com ara la democratització del sistema energètic, el pacifisme, la responsabilitat intergeneracional de no deixar una herència radioactiva i la seguretat enfront d’accidents devastadors. A aquests motius, van continuar apuntant, cal sumar en l’actualitat la sobirania energètica -ja que l’urani i el seu enriquiment depenen d’importacions d’altres països-, el tap que suposa per al desenvolupament de les renovables i el factor econòmic, ja que l’energia nuclear suposa un cost molt elevat si s’inclouen les despeses de construcció i desmantellament de les centrals i el tractament dels residus. “Són inviables econòmicament”, van sostindre diversos dels ponents.
La clau, van manifestar, està en el compromís polític de complir els acords aconseguits en 2019 sobre el calendari de tancament i dotar de recursos econòmics la transició energètica. En aquest punt es van assenyalar dues qüestions fonamentals: la primera és que “no s’estan fent els deures” marcats pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC 2023-2030) i la segona, que enfront de les pressions actuals d’allargar el funcionament de les centrals nuclears per part d’empreses elèctriques i alguns governs autonòmics, caldria aplicar “la càrrega de la prov”, o siga, que els seus defensors demostren que el cost, els riscos i els residus fan “que valga la pena” el manteniment de les centrals. En cas contrari, permetria conéixer les intencions reals de mantindre el seu funcionament.
“Explicar la transició energètica”
Les narratives i la comunicació van centrar bona part del debat, ja que el que s’està lliurant és una batalla ideològica. La ciutadania té dret a rebre informació veraç que desmunte els mites que s’han construït entorn de l’energia nuclear, van apuntar diversos dels ponents, mites que es van accentuar a partir de l’apagada del 2025.
En eixe sentit es va reconéixer que enfront del negacionisme conservador, “no s’ha sabut explicar bé la transició energètica”. A més, les poblacions afectades per aquesta transició, en aquest cas la Vall d’Aiora, requereixen de plans que permeten la corresponent transició laboral, que hauria de cobrir-se amb els fons previstos en el PNIEC, a parer dels ponents. També haurien d’utilitzar-se per aquests fins les taxes que s’han deixat de cobrar a l’empresa propietària de Cofrents. Un total de 14 milions d’euros anuals “perdonats” per les reformes fiscals de PP i Vox a la Generalitat, i que “serien de gran valor invertits per a la reindustrialització necessària en la zona”.
Finalment es va constatar que des de febrer d’aquest any 2026 no s’està produint la totalitat de la potència nuclear possible, al mateix temps que s’està limitant la producció renovable, una situació que evidenciaria que “ja es pot aplicar el tancament progressiu de les centrals nuclears seguint l’acord existent”.
