La campanya de prospecció submarina duta a terme per l’Associació per a la Recuperació i Conservació de l’Arqueologia en la Mar (ARCAM), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera (la Ribera Baixa), ha descobert una extensa praderia de posidònia oceànica que es conserva en un estat excel·lent davant de la costa del municipi.
El consistori ha manifestat que, en una de les jornades de treball d’inspecció, els equips de bussejadors van completar quatre immersions en una zona ubicada a aproximadament un quilòmetre de la platja del Brosquil, entre sis i nou metres de profunditat. Aquestes actuacions van permetre confirmar “la presència de nombrosos punts amb posidònia, tots ells georeferenciats per a facilitar-ne el seguiment”.
A més, ha assegurat que les observacions apunten que “els bancs detectats presenten continuïtat, la qual cosa fa pensar en una praderia de dimensions molt superiors a les constatades inicialment“. En aquest sentit, ha remarcat que la troballa “constitueix una magnífica notícia per al patrimoni natural del municipi i confirma l’excel·lent qualitat ambiental de les aigües del litoral”.
Indicador de salut ecològica
“La presència d’una prada de posidònia tan ben conservada és un dels millors indicadors de salut ecològica del medi marí, ja que aquesta planta només prospera en aigües amb unes condicions ambientals molt favorables”, ha subratllat l’Ajuntament de Cullera.
Així mateix, ha assenyalat que la posidònia és considerada “un dels ecosistemes més importants de tota la Mediterrània”. Aquestes praderies generen “grans quantitats d’oxigen, absorbeixen diòxid de carboni contribuint a mitigar els efectes del canvi climàtic i constitueixen refugi, zona de reproducció i alimentació per a centenars d’espècies de peixos i altres organismes marins”, ha afegit. El consistori i ARCAM han declarat que continuaran treballant per a “ampliar el coneixement científic i natural de conservació del fons marí de Cullera”.
Un bosc submergit
La posidònia oceànica és una planta fanerògama marina endèmica de la Mediterrània que actua com un autèntic bosc submergit. En aquestes praderies, hi viuen i s’hi alimenten desenes d’espècies de peixos, crustacis, equinoderms, mol·luscos i anèl·lids, un fet que les converteix en un dels ecosistemes més rics i productius de la mar Mediterrània. A més, la seua funció ecològica va molt més enllà de la biodiversitat: oxigena les aigües, fixa els sediments, reté els bancs d’arena i protegeix la línia de costa davant de l’erosió.
La contaminació de les aigües, els abocaments, la regeneració artificial de platges, la construcció d’infraestructures, com ara ports i espigons, la pesca d’arrossegament i els fondejos il·legals d’embarcacions recreatives i turístiques són alguns dels principals factors que expliquen el seu deteriorament. Segons les estimacions actuals, al País Valencià ja s’ha perdut aproximadament un 80% de la superfície històrica de posidònia.
