Després de la catastròfica dana del 2024, molts experts van assenyalar la importància de l’urbanisme i la gestió del territori per tal de mitigar les conseqüències d’uns desastres naturals que, amb l‘escalfament global, seran cada volta més virulents. Precisament, la construcció durant dècades en zones inundables a l’Horta Sud era un dels principals motius de la gran destrucció provocada per l’aigua. Una de les recomanacions més repetides va ser la de mantenir i estendre l’horta, per les seues funcions d’embornal natural i de laminació de les corrents d’aigua. Mesures similars s’apliquen arreu del món, des de la Xina fins a Nova Orleans. Al País Valencià, però, no pareix que la resposta vaja per aquest camí.
Segons un càlcul realitzat per Per l’Horta, els projectes postdana amenacen 4.670.000 m2 d’horta protegida a l’Horta Sud, la qual cosa suposaria “la desaparició més gran de superfície agrícola amb mesures de preservació en dècades”.
Després de la dana, les administracions locals i autonòmiques van restringir temporalment els projectes de nova construcció i expansió urbanística als municipis afectats fins que s’hagueren revisat els plans d’inundació i es disposara d’una cartografia de perillositat actualitzada, vist que l’existent havia fallat estrepitosament.
Malgrat que aquesta faena no s’ha fet, diferents ajuntaments afectats han comptat amb el beneplàcit de la Generalitat per a anunciar nous plans d’expansió urbanística. És el cas de Picanya, on es projecta un nou polígon industrial de 100.000 m2, i Massanassa, on es volen urbanitzar 10.000 m2 al costat del barranc de Poio. Tots dos projectes sobre sòl agrícola inundat en l’octubre del 2024.
A aquests s’ha sumat recentment un nou desenvolupament residencial i logístic a Torrent de 250.000 m2 i un nou barri residencial a Xirivella amb un total de 287.000 m2, dels quals 190.000 m2 ocuparien horta protegida per la Llei de l’Horta.
Aquests projectes queden acollits per una nova figura urbanística postdana, el pla especial urbanístic de reconstrucció (PEUR), que permet construir sobre horta protegida pel Pla d’Acció Territorial de l’Horta.
Des de Per l’Horta s’assenyala la “irresponsabilitat” d’aquests quatre ajuntaments i se sumen a la demanda de moratòria urbanística exigida pels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), per a evitar continuar amb la política d’expansió urbana que va agreujar el desastre d’octubre del 2024. “Una moratòria urbanística ens sembla de sentit comú quan estan pendents de presentar-se els nous mapes de perillositat i risc d’inundacions que podrien afectar o condicionar alguns d’aquests projectes”, avisen des de Per l’Horta.
Els plans de resiliència territorial també afecten l’horta protegida
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), com a part del seu Pla de Millora de la Resiliència Territorial —a més de les anunciades canalitzacions dels barrancs de la Saleta i Poio cap al Túria, situades sobre horta protegida—, està treballant en el disseny de tres grans Zones d’Emmagatzematge Controlat (conegudes com a ZAC, d’acord amb les seues sigles en castellà). Està previst que les ZAC actuen com a espais de laminació d’avingudes que, en alguns casos, impliquen arrabassar l’horta excavant entre 4 i 7 metres de profunditat a fi d’incrementar la seua capacitat, com en el cas de la projectada entre Paiporta i Catarroja. El conjunt de les actuacions proposades per la CHX podria afectar 2.750.000 m2 d’horta protegida.
Paral·lelament, la Generalitat està elaborant un «sistema de parcs metropolitans» que afectarien un total de 2.650.000 m2 d’horta protegida, dels quals únicament 730.000 coincideixen amb els plans de la Confederació. Aquests parcs, tot i que sovint són presentats com a «inundables», des de Per l’Horta denuncien que “no tenen cap estudi hidràulic associat i plantegen en alguns casos la construcció d’aparcaments i serveis dotacionals”.
De fet, des de l’associació agrarista insisteixen que “aprofiten la reconstrucció postdana per a ocupar horta protegida amb un seguit de projectes, molts dels quals haurien d’anar als terrenys urbanitzables disponibles”.
També alerten de la incongruència que “tots els plans de resiliència territorial proposats sacrifiquen horta protegida i, per contra, cap de les administracions implicades planteja cap mena d’actuació en terrenys urbans o urbanitzables”, quan precisament l’elevat grau d’urbanització de l’Horta Sud ha estat un dels factors responsables del greu impacte de la dana. De fet, cap dels plans de resiliència, ni de la Generalitat ni la CHX, contemplen la desurbanització i renaturalització d’àrees en zones inundables com a mecanisme de reducció de riscos.
Des del seu punt de vista, “la millor aposta per a prevenir danys futurs seria preservar l’horta existent, potenciant en tot cas el seu paper com a zona de laminació d’inundacions, establint mesures de compensació per als propietaris”.
“Exigim que s’estudien alternatives que no afecten l’horta protegida, buscant la laminació aigües amunt de l’Horta Sud, utilitzant sòl vacant de la comarca o regenerant aquell que està segellat”, continuen des de l’entitat.
