Un 81,8% de valencians –només de les comarques valencianoparlants- estan a favor de que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic sàpiguen valencià. A més, si ens referim exclusivament als funcionaris autonòmics i locals, el percentatge favorable encara creix fins al 88.8%. En canvi els contraris serien només un 15,9 i un 10,3% respectivament.
Aquesta és una de els dades més cridaneres i impactants del l’InformeCAT 2023, que publica anualment la Plataforma per la Llengua amb «les 50 dades més rellevants del valencià», de tots els àmbits possibles i de tot el domini, des de la Catalunya Nord fins al Vinalopó, passant per l’Alguer.
El debat sobre el requisit lingüístic per a funcionaris –exclusivament autonòmics- ha estat un dels camps de batalla de les dues legislatures del Botànic i que ha causat més friccions entre Compromís i el PSPV. Finalment, i malgrat un acord entre els socis aconseguit el novembre del 2022, finalment va acabar la legislatura sense que es fera efectiu. L’enquesta encarregada per la Plataforma per la Llengua demostra l’ampli suport a la mesura en les comarques on viu el 87% de la població valenciana i es complementa amb una altra de les dades de l’InformeCAT: el 74,4% dels treballadors de la Generalitat admeten que el coneixement de la llengua en l’administració autonòmica és insuficient.
Més dades
L’InformeCAT està dividit per les categories de sociolingüística, cultura i mitjans de comunicació, empreses, educació, justícia, oficialitat i internet. Inclou dades de cada una, a voltes de tot el domini o d’algun territori concret i n’hi ha tant de positives –com per exemple que els valencians que parlen en català als fills puja 10 punts respecte als que ho fan amb la parella- i altres més negatives, com l’increment dels residents a les comarques valencianoparlants que no saben expressar-se en aquesta llengua.
En general, però, és fàcil concloure de l’informe l’estima que els habitants de tots els Països Catalans tenen pel valencià, independentment dels resultats electorals. Una estima que supera inclús les fronteres dels valencianoparlants estrictes i que es concreta, no soles en les enquestes, sinó també en detalls com que es multipliquen les edicions de manga en català; que s’haja aconseguit que les diferents plataformes audiovisuals oferten fins a 600 títols subtitulats o doblats en aquesta llengua; que 400 famílies de l’Alguer s’hagen unit per garantir una educació en català per als seus fills o que en totes les Illes Balears, només deu famílies hagen demanat el 25% de classes en castellà.
