La Generalitat Valenciana ha concedit 15.000 euros de manera directa a l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA), una entitat vinculada al secessionisme lingüístic que utilitza les Normes del Puig i defensa una concepció del valencià com a llengua diferenciada del català. La subvenció, publicada aquest 14 d’octubre al DOGV, està destinada a finançar les activitats culturals de l’associació durant el 2026.
L’ajuda no s’ha concedit mitjançant una convocatòria competitiva, sinó que és nominativa i de concessió directa: l’AELLVA apareix expressament com a beneficiària en els pressupostos de la Generalitat. La resolució justifica el tractament singular pel caràcter “excepcional i únic” de l’entitat i per l’objectiu de fomentar associacions dedicades a la cultura popular valenciana.
Els diners serviran per finançar el projecte “La memòria dels escritors valencians”, que inclou entrevistes audiovisuals a escriptors, especialment els de més edat; les jornades anuals de l’associació i la publicació d’un llibre amb les ponències, i l’edició de tres volums amb materials inèdits d’autors.
No és la primera aportació pública recent. El 2024 l’AELLVA ja va rebre 18.000 euros de la Generalitat per al projecte “La memòria dels escritors valencians”, mentre que el 2025 va obtindre altres 15.000 euros. Amb els 15.000 d’enguany, l’entitat acumula, per tant, 48.000 euros en subvencions nominatives de la Generalitat en tres exercicis.
Una entitat que rebutja el criteri lingüístic oficial
La naturalesa de l’entitat beneficiària resulta especialment significativa perquè les seues publicacions sostenen tesis contràries al criteri científic i normatiu assumit per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En el primer número de la revista Solcant les lletres, editada per l’AELLVA, es defensa que els valencians han tingut històricament consciència de parlar “una llengua pròpia i diferenciada”. En una altra publicació de l’associació es critica que a l’escola s’ensenye als alumnes que “el valencià és català” i es presenta aquesta consideració com a “pensament únic”.
La mateixa AELLVA escriu i publica d’acord amb la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), les conegudes com a Normes del Puig, una codificació alternativa a la normativa oficial de l’AVL. La pròpia RACV identifica l’AELLVA entre les entitats que utilitzen aquesta normativa.
Aquesta posició xoca frontalment amb el dictamen aprovat per unanimitat per l’AVL el 9 de febrer del 2005. L’organisme normatiu estatutari estableix, d’acord amb “les aportacions més solvents de la romanística”, que el valencià i les modalitats parlades a Catalunya, les Illes Balears, Andorra i altres territoris constitueixen “una mateixa llengua o sistema lingüístic”, sense que això qüestione la denominació de valencià ni les seues característiques pròpies.
És a dir, la Generalitat subvenciona amb diners públics una associació que promou un model lingüístic al marge de la normativa de la mateixa institució estatutària de la Generalitat encarregada de fixar el valencià oficial.
Òscar Rueda, al centre de diverses entitats secessionistes
Al capdavant de l’AELLVA està des d’aquest estiu Òscar Rueda Pitarque. L’assemblea general celebrada el 15 de juny el va nomenar president en substitució de Ricart Folgado, que havia ocupat el càrrec durant dues legislatures. Rueda és també vicepresident de Lo Rat Penat, responsable dels seus cursos de llengua, acadèmic de la RACV i fundador del Casal Bernat i Baldoví.
La vinculació resulta rellevant perquè el mateix Rueda ha defensat públicament les Normes del Puig. En una publicació de la mateixa AELLVA va signar l’assaig Present i futur de les Normes de la RACV o del Puig, en què aborda explícitament la defensa d’aquesta normativa alternativa.
A més, el Casal Bernat i Baldoví, fundat per Rueda, acaba de rebre altres 10.000 euros de subvenció directa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. La resolució d’aquesta ajuda es va publicar a finals de setembre.
D’aquesta manera, dues entitats estretament vinculades a Rueda i a la defensa de les Normes del Puig disposen aquest 2026 d’almenys 25.000 euros en subvencions directes de la Generalitat: 15.000 per a l’AELLVA i 10.000 per al Casal Bernat i Baldoví.
La subvenció de l’AELLVA permet, a més, avançar fins al 30% de l’import concedit abans de justificar la totalitat de les despeses. La resta s’abonarà després de presentar i aprovar la documentació justificativa.
La concessió torna així a situar la política lingüística del Consell davant d’una contradicció: mentre l’AVL és l’organisme estatutari encarregat de determinar la normativa oficial del valencià i reconeix explícitament la unitat de la llengua, la mateixa Generalitat destina diners públics, mitjançant subvencions nominatives, a organitzacions que treballen amb una normativa alternativa i difonen una concepció lingüística contrària al criteri de l’Acadèmia.
