El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha desestimat el recurs presentat per l’STEPV contra l’ordre de la Conselleria d’Educació, encapçalada per José Antonio Rovira, que regula i convoca el procediment de consulta als representants legals de l’alumnat per a triar la llengua base aplicable a partir del curs escolar 2025-2026. Igualment, tampoc aprecia, com argumentava la part recurrent, que el sistema establit per la Generalitat discrimine els alumnes de zones castellanoparlants que van optar pel valencià, perquè, ha indicat, “es van formar grups amb huit alumnes enfront dels vint habituals en els altres casos”.
L’STEPV va denunciar a principis de maig que, segons les dades d’Educació, hi hauria 40 unitats en valencià als centres de les comarques de predomini lingüístic castellà, quan segons “l’estudi aproximat” del sindicat, “haurien de ser-ne com a mínim el doble“. En aquest mateix sentit, també es va manifestar l’associació Famílies pel Valencià, que considerava que Rovira “no respecta” els resultats de la consulta de la llengua base.
La sentència del TSJ, que ha sigut notificada aquest dimarts a les parts, reconeix expressament la legitimació de l’STEPV per a interposar el recurs, però estableix que la resolució administrativa s’ajusta a dret, segons ha assenyalat l’alt tribunal valencià.
En la sentència, els magistrats precisen que és una consulta que ja s’ha celebrat i “si hi haguera discordances en les votacions entre la llengua base triada pels pares i el resultat que es publica, tindríem hagut nombroses reclamacions que no consten” a la Sala.
Respecte del procediment telemàtic emprat per a dur a terme la consulta, el Tribunal diu que no es tracta d’un sistema “totalment informatitzat i sense resolució”, perquè els recursos d’alçada que contempla la norma no els resol aquest sistema informàtic “sinó l’organisme competent” de la Generalitat.
En qualsevol cas, la Sala puntualitza que la resolució impugnada fixa un procediment que desenvolupa l’aplicació d’una llei, que és una norma substantiva l’examen de la qual excedeix de les competències del Tribunal Superior de Justícia.
Per això, els magistrats estimen que “no s’ha acreditat que el valencià no siga llengua vehicular, tant als territoris de predomini històric castellà com als valencianoparlants, i no s’ha vulnerat la doctrina de la sentència STC 34/2023”, en al·lusió a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional.
La resolució del TSJ valencià no és ferma i pot presentar-se recurs de cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem.
7
