Tobies Grimaltos
Cada vegada que sent la paraula karma, tremole. No per por al que la paraula significa, en la qual cosa no crec en absolut, sinó pel romanç místic que potser m’espera per part del perpetrador. Comencen amb el karma i acaben amb els xacres i les energies. I no és que considere que totes aquestes coses són galindaines. No diré ni que sí ni que no, que no vull ofendre els creients assenyats, que també n’hi deu haver. Tant de bo existira el karma i tornara a alguns el que es mereixen. No, el problema no és el karma, els xacres i tot això, el problema és la llauna mística que els acompanya i que molts es creuen en el dret d’abocar-te cada vegada vulgues o no. Ah!, i de dir-ho amb aquell parar de qui està obligat a fer llum en la teua ignorància o incredulitat, que per a ells ve a ser el mateix.
Salvador Vendrell
La primera vegada que vaig sentir parlar del karma em va semblar un rotllo oriental de místics, però quan vaig conèixer el significat de la paraula em va semblar que no era cap descobriment. Ací enteníem la cosa sense la parauleta: que la vida, tard o d’hora, posa cadascú al seu lloc. Que si fas mal, algun dia et tornarà. Que si fas bé, alguna cosa bona t’arribarà. És una idea tranquil·litzadora, sobretot quan acabes de veure que algú que no ho mereix ha tingut molta sort.
Amb el temps, però, he anat desconfiant d’aquestes explicacions que ho deixen tot com Déu mana. No sé si hi ha karma, ni energies, ni cap balança invisible que vaja apuntant les coses bones i les dolentes que fem. Si m’he ensenyat alguna cosa en aquesta vida és que no és veritat una sentència molt nostra: “qui la fa la paga”. No és veritat. De vegades, fins i tot, la paga qui no l’ha feta. La vida és així de dura. Conec molta gent que fa mal i li ponen totes, i gent que intenta fer les coses bé i no arreplega ni les de terra.
Potser per això la paraula m’interessa més com a desig que com a creença. Tant de bo existira el karma i algunes coses acabaren tornant al lloc d’on van eixir. Però em sembla que, de moment, ens toca a nosaltres fer una mica de justícia, perquè no tinc gens clar que l’univers se n’ocupe.
