El títol d’aquesta novel·la podem pensar que és, com a mínim, curiós. I si, a més, sabem que Pasqual Alapont ha guanyat amb aquesta obra el IV Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Picassent, les expectatives creixen.
Tanmateix, a mesura que avancem per les seues pàgines, descobrim que qualsevol previsió feia curt, perquè aquesta història, situada a mig camí entre l’humor i el misteri, és una proposta entretinguda i amb bon ritme que atrapa els lectors des del primer moment i els manté enganxats fins al final.
Els protagonistes d’aquesta narració són Rebeca, Víctor, Carles i Mariona, quatre amics adolescents que viuen a Torre de l’Arc, un petit poble on no passa mai res. Com que no tenen molt a fer, decideixen espiar el dia a dia dels seus veïns amb l’objectiu de tindre alguna cosa de què parlar i així entretindre’s.
El que no saben és que aquests tafanejos clandestins els faran descobrir un gran secret que se n’ix de tota rutina i que els involucrarà en la desaparició d’un llibre que val una fortuna. I tot alhora que hi ha declaracions d’amor i assajos d’un numeret d’ABBA per al festival de primavera del Casal de la Gent Gran, entre molts altres assumptes que completaran l’aventura i aniran fent-la més interessant a cada pàgina.
Podem dir que aquests quatre personatges principals són complementaris, ja que afronten la situació de maneres diferents –uns més decidits i impulsius i altres més prudents i reflexius– però no deixen d’anar tots a una per un objectiu comú.
A més, l’evolució de les relacions entre ells és un aspecte molt interessant dins l’obra, sobretot pensant en el públic adolescent, ja que mostren tant l’espontaneïtat com la inseguretat pròpies de l’etapa, així com els primers enamoraments, la consciència de la responsabilitat sobre les conseqüències dels propis actes, la satisfacció de la pertinença a un grup d’iguals i el sentiment d’amistat vertadera que sembla per a tota la vida.
També hi ha una sèrie de personatges secundaris que enriqueixen la història i encaixen a la perfecció amb la premissa d’un fet extraordinari que trenca la calma del poble. Així, entre d’altres, hi ha la inspectora que no es fia de ningú, el capellà patidor que volia fer un regal als feligresos, el típic borratxo sense maldat que es creu sagristà i l’alcalde que veu en la situació una oportunitat electoral.
Si ens centrem en l’estructura de l’obra i l’estil narratiu, parlem d’una composició de 140 pàgines que compta amb un disseny molt visual, amb el text i algunes imatges representatives del que s’hi conta. Inclou dèneu capítols curts dividits en dos parts, amb un títol suggeridor cadascun i redactats en tercera persona amb un llenguatge senzill, però ric i molt proper als lectors joves, a més de farcit de dites i expressions populars que esdevenen un dels trets lingüístics més atractius del llibre.
Els diàlegs són naturals i pròxims a la parla popular, i contribueixen a donar versemblança a uns esdeveniments que es desenvolupen de manera majoritàriament lineal, llevat d’algun salt temporal que augmenta la curiositat pel resultat en qüestió. Així mateix, la brevetat dels episodis, juntament amb la combinació dels moments de tensió amb els humorístics, fan que la lectura es duga a terme amb un ritme molt dinàmic.
Respecte de l’ambientació, Torre de l’Arc és un municipi fictici que té totes les característiques per a ser l’escenari idoni on desplegar-se la trama: és un poble petit i tots els seus habitants es coneixen, els costums i les tradicions s’hi mantenen, els malnoms identifiquen les famílies, els antics enfrontaments perduren i qualsevol esdeveniment crea expectació en tot el veïnat.
A més, el marc temporal d’actualitat, amb elements com ara els reporters que busquen la notícia a l’instant, les converses de WhatsApp o l’afany de conservació del patrimoni cultural, aproxima els lectors model a una situació que poden reconéixer fàcilment i ajuda a captar-ne l’interés.
En definitiva, podem concloure que Operació Dancing Queen és una novel·la juvenil ideal per a passar una bona estona acompanyant els seus protagonistes en una aventura que trenca la quotidianitat del poble en què s’ambienta.
El dinamisme propi de la ploma de Pasqual Alapont, juntament amb la riquesa lingüística i la combinació de l’humor i el misteri fan d’aquesta obra una aposta segura per al públic adolescent, que hi trobarà personatges i situacions properes, però també per a qualsevol lector que busque una narració entretinguda i ben construïda.
En acabar la lectura, no sols ens queda el record del misteri del llibre desaparegut, sinó també la sensació d’haver passejat pels carrers de Torre de l’Arc i d’haver format part de la història. I això, si em permeteu la llicència d’opinar, és un dels millors regals que ens podem emportar.
