L’escriptor Josep Vallverdú s’ha mort aquest dimarts als 103 anys. Referent de la literatura infantil i juvenil en català, deixa una ingent obra -més de 300 títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes, traduccions, poesia i fins i tot teatre, i dos volums inèdits que es publicaran pròximament. Ara fa un any va entregar a l’editorial La Galera El retorn de Rovelló, la seqüela del clàssic que l’ha fet una icona de la literatura catalana.
El 2023 es va celebrar el centenari del seu naixement, amb nombrosos actes i activitats arreu, que va començar a Lleida, ciutat natal de l’autor i de la qual és fill predilecte. Al juliol la Generalitat de Catalunya va acollir l’acte central de l’Any Vallverdú, coincidint amb el mes en què l’escriptor va fer els cent anys. La cloenda es va celebrar al desembre a Balaguer, ciutat on residia.
Ressorgir de la literatura infantil i juvenil en català
Durant els anys seixanta del segle passat la literatura juvenil en català va ressorgir a poc a poc i Vallverdú va publicar tres novel·les juvenils: El venedor de peixos (1960), que suposa el retorn de la novel·la d’aventures en uns moments d’una gran sequera en aquest gènere; Trampa sota les aigües, guanyadora el premi Joaquim Ruyra, 1963 i La caravana invisible (1968). Durant aquest període l’escriptor lleidatà també col·labora amb la revista Cavall Fort, des de la seua creació, el 1961.
Traductor
De forma paral·lela, va començar a traduir sobretot novel·les policíaques per a Edicions 62, editorial acabada de crear. Entre el 1962 i el 1975 tradueix al català una llarga llista de títols d’autors com ara Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgard A. Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, James Stevenson, G.K. Chesterton o Oscar Wilde.
El 1966, per encàrrec de l’editorial Vicens, va traduir The revolt of the catalans, de l’historiador britànic John H. Elliot. Un meritori treball que no va eixir publicat amb el títol que l’autor havia posat. I és que el censor franquista va decretar que no podia ser la revolta dels catalans i va imposar el títol La revolta catalana.
Rovelló
El 1968 és un any clau en la seua llarga trajectòria literària. L’estiu d’aquell any, en una barraca de canyes al jardí de la seua casa de Puiggròs, escriu la història d’un gos rústec anomenat Rovelló. L’obra guanya el premi Josep Maria Folch i Torres (1968) i comença així una història d’èxit editorial que serà imparable.
Des de l’any 1968, Edicions de la Galera n’han publicat 30 edicions i venut més de 75.000 exemplars. Rovelló ha estat traduït al castellà, al basc, al francès, a l’italià i al rus i s’ha adaptat en 26 episodis de dibuixos animats per a la televisió. El febrer del 2026, 56 anys després de la primera aparició d’aquest mític personatge, Vallverdú, als 102 anys, va presentar la segona part de Rovelló, en què el popular gos viu noves aventures en les quals apareixen referències a altres obres de l’autor.
Vallverdú viatger
A finals dels seixanta ell i el fotògraf Toni Sirera emprenen un projecte, ideat per Oriol Vergés. Entre 1968 i 1974 recorren el país comarca a comarca, i el resultat d’aquell periple són els quatre volums gràfics de Catalunya visió, que va publicar l’editorial Tàber.
El seu coneixement del país, la inclinació rural, donaran peu a uns quants llibres de viatges més, alguns dels quals centrats en la seua terra: Catalunya continental (1968), La Catalunya aragonesa (1969), Viatge entorn de Lleida (1972), i Els rius de Lleida (1973).
Una aventura a l’any
Però Vallverdú no va abandonar la narrativa infantil i juvenil. De fet, el 1970 torna a guanyar el premi Folch i Torres, amb En Roc drapaire (1971). I a l’editorial La Galera publica quasi un títol per any.
Paral·lelament, durant els anys setanta augmenta les col·laboracions a la premsa escrita i publica assajos i novel·les per a adults. L’any 1970 i el 1982 és finalista del premi Josep Pla, amb Proses de Ponent (1970) i Indíbil i la boira (1983), respectivament.
Jubilació i memòries
Quan es va jubliar, el 1988, Vallverdú s’instal·la a l’Espluga de Francolí i continua escrivint, activitat que no deixarà mai. La seua producció s’amplia amb el dietari Vuit estacions (1991).
La Galera i Enciclopèdia Catalana, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, es van proposar aplegar la seua obra completa juvenil, que consta de catorze volums, unes quatre mil pàgines. El primer surt l’any 1995 i els dos últims, el 2001.
Per a Vallverdú era temps de fer memòria, de mirar enrere. El 1995 publica Vagó de tercera, en què recull les vivències de la seva adolescència i de la grisa postguerra. El 1998 ix Garbinada i ponent. Els meus anys cinquanta, en què descriu la iniciació a la literatura i l’experiència colpidora de la paternitat viscuda entre Sant Feliu de Guíxols i Lleida. El quart volum de memòries, Mosaic de Tardor (Proa), se centra en la segona meitat de la seua vida, des del 1969. “Em vaig adonar que havia fet llibres d’autobiografia que acabaven als anys 70 i des de llavors han passat moltes coses terribles”, explicava en la presentació, el 2023.
Premis i reconeixements
La trajectòria literària de Josep Vallverdú va ser reconeguda amb nombrosos premis i distincions, la majoria pel seu vessant d’autor de literatura infantil i juvenil. El 1978 figura en la llista d’Honor del Premi Andersen, amb En Mir, l’esquirol (1978). Després vindran el Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil (1980), Llista d’Honor del Premi CCEI (1981), Premi Nacional del Ministeri de Cultura (1982), Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l’any (1982) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989). L’any 1983 es crea a Lleida el premi d’assaig que porta el seu nom.
L’any 1991 ingressa com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1993 n’esdevé emèrit. El 1997 és nomenat president d’Honor del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El 2000 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Honor de la Universitat de Lleida. Quatre anys després és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i el 2012 és guardonat amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.
