Montcada (l’Horta Nord) torna a posar la literatura en valencià al centre de la vida cultural amb la quarta edició de la Plaça del Llibre, que se celebra del 16 al 18 d’octubre al Mercat Vell. Durant tres dies, escriptors, editorials, lectors i famílies participen en una programació que combina llibres, música i propostes de foment de la lectura. La fira estava prevista inicialment a l’avinguda de la Mediterrània, però les previsions meteorològiques han obligat l’organització a traslladar-la.
La inauguració ha servit per a reivindicar la cultura i la llengua com a eines de cohesió social i per a reclamar un compromís més decidit de les administracions amb el foment i la normalització del valencià.
Durant l’acte, la Fundació FULL pel Llibre i la Lectura ha destacat la implicació de l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Promoció Lingüística, en la consolidació del projecte, ja que Montcada va ser el primer municipi que es va incorporar a la Plaça del Llibre fora de les grans ciutats i va contribuir així a estendre la iniciativa arreu del País Valencià. La quarta edició dona continuïtat a aquella aposta i ofereix un aparador als autors, les editorials i les obres publicades en la llengua pròpia.
La Fundació FULL ha defensat que la literatura en valencià ha d’ocupar l’espai públic que li correspon i han subratllat la seua dimensió social i democràtica. “La literatura és molt més que un sector econòmic o cultural: és memòria, és pensament, és democràcia, és creativitat i és una manera de construir comunitat”, ha assenyalat.
La necessitat d’un ecosistema cultural sòlid
També ha posat l’accent en la necessitat de disposar de polítiques públiques “valentes i sostingudes” que garantisquen un ecosistema favorable al llibre i permeten acostar-lo al conjunt de la ciutadania.
Aquest objectiu, ha subratllat FULL, requereix una indústria editorial i llibretera forta, una xarxa de biblioteques amb recursos, mediació lectora i un sistema educatiu públic i inclusiu compromés amb la llengua.
Un dels principals missatges ha sigut la necessitat d’entendre la cultura com un element essencial per a la cohesió social i la vertebració territorial. En aquest sentit, ha posat com a exemple l’experiència dels municipis afectats per la dana del 29 d’octubre del 2024, on la recuperació no passa únicament per reconstruir infraestructures, sinó també per recuperar els vincles socials i els espais de convivència.
La quarta Plaça del Llibre de Montcada representa així, ha remarcat, una aposta per una cultura de proximitat que connecta pobles i persones, afavoreix la participació ciutadana i contribueix a mantindre viva la llengua. Una iniciativa que reivindica la lectura no sols com una activitat individual, sinó també com una experiència compartida capaç de generar identitat i sentiment de pertinença.
Compromís institucional amb la llengua i la creació literària
La defensa del valencià ha ocupat bona part de les intervencions institucionals. La diputada de Compromís a Les Corts Maria Josep Amigó ha valorat la responsabilitat de les administracions públiques en la protecció i la promoció d’una llengua històricament minoritzada.
La seua intervenció ha destacat que impulsar iniciatives com la Plaça del Llibre significa donar suport no només a la lectura, sinó també als escriptors que han triat el valencià com a llengua de creació, a les editorials que publiquen les seues obres i als professionals de la cultura que mantenen viva l’expressió artística en la llengua pròpia.
Així mateix, ha reivindicat la necessitat que el compromís institucional es traduïsca en accions concretes que afavorisquen la presència del valencià en la vida pública, en la programació cultural i en els espais de socialització.
Per la seua banda, la regidora de política lingüística, Anna Gascó, ha destacat que la promoció lingüística ha de ser una responsabilitat compartida per totes les àrees de l’administració municipal i no una competència limitada exclusivament a una regidoria. “La llengua també es promou des de la cultura, l’educació, l’esport, el comerç, les festes i qualsevol espai d’aquesta ciutat”, ha assenyalat, recalcant que la normalització del valencià implica garantir-ne la presència en tots els àmbits de la vida quotidiana.
La regidora també ha remarcat la importància de donar visibilitat als autors locals, als creadors valencians i a les editorials que treballen per ampliar els espais de producció i difusió cultural en la llengua pròpia.
