La gran festa xativina de les lletres va reunir els guanyadors dels XXXVIII Premis Literaris Ciutat de Xàtiva en un acte a l’antic convent de Sant Domènec presidit per l’alcalde, Roger Cerdà; el regidor de Cultura, Alfred Boluda, i l’editora de Bromera, Susanna Lliberós, i també José Matéu, de la firma local Paper Plegat, coeditor. Tal com ja s’havia fet públic dies abans, el Premi Blai Bellver de Narrativa l’ha rebut Àlan Greus, amb Donar de deu. El Premi Ibn Hazm de Poesia ha estat per a José Ángel García Caballero, amb Casa sense déus. I el Carlos Sarthou d’Assaig ha premiat a Vicent Torregrosa per L’experiència exemplar dels espais de solidaritat a la comarca de Xàtiva (1936-1939). Una actuació de gran bellesa plàstica a càrrec d’Otradanza, amb l’espectacle Vacío, va cloure l’acte.
Àlan Greus (Alginet, 1967), llicenciat en Filologia Catalana, compta amb una àmplia trajectòria en el camp de la narrativa. Entre els reconeixements que ha obtingut destaquen el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, el Sant Carles Borromeu de Contes i Narracions, el Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil, el Ciutat d’Alzira de Novel·la per L’hereu i el Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa per Teoria del càstig.
Durant la seua intervenció, va dir que la seua “és una novel·la que podríem dir negra, però m’agradaria dir-li més específicament policial… He situat l’acció a la València dels anys cinquanta. El protagonista és un policia de la brigada d’investigació criminal franquistaque ha d’investigar la mort d’un jove pilotari”. L’autor ha afrontat diversos reptes, va confessar. “Primer, fer servir de la millor manera el valencià de la meua zona, el valencià central. Un segon repte, endinsar-me en el món de la pilota. Hi ha poques novel·les amb presència del joc de la pilota, dels pilotaris. Sí que hi ha obres que aborden el món dels trinquets, del joc… Però molt poques”. Va afegir un tercer repte: “Escric sobre un inspector de policia relativament jove que ja comença a qüestionar-se certes coses des de dins del sistema, i que troba que ha de resoldre una investigació que no és tan senzilla com li han venut”, va avançar.
“Acte de resistència”
“Molts premis com aquest, ara com ara, esdevenen un acte de resistència i un acte de valentia”, va començar dient José Ángel García Caballero (València, 1977). Llicenciat en Economia i Humanitats per la Universitat de València i catedràtic d’Educació Secundària, la seua trajectòria poètica inclou títols com Llaves olvidadas, Buhardilla, El jarrón roto i Canvi de mans, aquest últim guardonat amb el Premi Maria Beneyto-Ciutat de València. Col·laborador de Diari La Veu, ha guanyat també el Premi Vila de Mislata de Poesia en Valencià.
El poeta guardonat també va destacar que “amb el nom del premi, Ibn Hazm, Xàtiva reivindica amb tota normalitat un immens poeta àrab que fa, literalment, mil anys va escriure ací a Xàtiva un poemari de tanta bellesa com El collar de la coloma”, recordà. “Del meu poemari no puc dir-vos un argument, com si fos una novel·la. Però sí avançar-vos una certa temàtica”, va dir. I va contraposar “el món accelerat actual” amb una certa aspiració de “vida contemplativa”. També defensà la recerca de la bellesa a través de les paraules.
Estudiós de l’ensenyament
Vicent Torregrosa Barberà (Xàtiva, 1953) fou regidor de Cultura (1991-1995) i la seua és una trajectòria professional sempre vinculada a la docència, la gestió i la investigació educativa tant des de l’escola com a la Universitat de València. És autor de diversos treballs sobre història de l’educació valenciana i de Xàtiva comIl·lustració i educació a Xàtiva, Clericalisme i laïcisme escolar a Xàtiva (1885-1917) —Premi Carlos Sarthou d’Assaig i Investigació l’any 2004—, i Un mestre amb ideals. Juan Bautista Puig Crespo (Xàtiva, 1862 – Saragossa, 1910).
Fa deu anys va publicar un ambiciós treball, República, Guerra Civil i Educació (Mateu Editors, 2015; Diputació de València, 2017). Aquell volum rescatava la història del balneari de Bellús (la Vall d’Albaida) com a centre de recepció de menors dos mesos després de l’esclat de la Guerra Civil. Va acollir 411 xiquets i xiquetes, principalment madrilenys, i fou la colònia més important de la zona i una de les més grans de l’Estat. A Xàtiva, en la finca del Palomar —actualment la finca del Puig— es van refugiar 69 xiquets. El llibre va servir de base per un documental posterior i es van localitzar alguns d’aquells xiquets, aleshores ja ancians.
Amb aquest nou treball, Torregrosa fa servir un primer bloc “que contextualitza el moviment general de les colònies escolars; la seua creació en Europa, de quina manera passà a Espanya i, després, específicament el cas del territori valencià”, explicà. Un següent bloc aborda aquest fenòmen ja en la guerra espanyola, “quan el govern republicà considera que seria una bona idea apartar als xiquets de zones de guerra i portar-los a les colònies. Allò que s’anomenà molt encertadament espais de pau en temps de guerra”,recordà.
El regidor Alfred Boluda, tal com va fer en el discurs de l’anterior edició, va insistir a recordar el moment crític que travessa el valencià i “els riscos als quals s’enfronta”. No només amb el franquisme era una llengua menystenida, va dir. “Ara té amenaces tan fortes com aquelles”. I va criticar les decisions de la Generalitat en matèria de defensa del valencià, “que més bé són atacs”.
Finalment, l’alcalde, Roger Cerdà, va recalcar que “la literatura obri una porta al coneixement i a les noves maneres d’entendre el món. Estem reconeixent l’esforç i la dedicació de les persones que escriuen, però també estem reivindicant la cultura com una part essencial de la nostra societat, del nostre futur”, manifestà. El primer regidor xativí assegurà que “les xifres demostren la vitalitat de la creació literària. Les guanyadores i la resta, totes, contribueixen a engrandir la nostra literatura”, va concloure.
Als Premis Literaris Ciutat de Xàtiva (creats el 1980) s’han presentat aquesta edició 158 obres. Per modalitats, el Premi de Narrativa Blai Bellver ha rebut 79 originals, el Premi de Poesia Ibn Hazm 70 i el Premi d’Assaig i Investigació Carlos Sarthou 9 treballs. Els tres guardons atorguen un total de 18.000 euros i reconeixen obres escrites originalment en valencià. Compten amb una dotació de 10.000 euros en el cas de narrativa i de 4.000 euros tant per a poesia com per a assaig i investigació, respectivament.
