Vint anys després d’haver protagonitzat un discret pas com a jugador, l’ara tècnic torna al club de Mestalla per a tractar de reconduir un equip que vaga per la zona mitjana de la classificació, afeblit per les contínues vendes dels seus millors jugadors que l’han abocat als seus problemes econòmics.
Però haurà de fer-ho a més en un entorn agitat quasi diàriament per la possible venda del club, que es podria tancar en els pròxims dies. A més, la continuïtat dels seus valedors, els també exjugadors Francisco Rufete, director general esportiu, i Fabián Ayala, secretari tècnic per a Sud-amèrica, és una incògnita si es consuma el canvi de mans, igual que la del president Amadeo Salvo.
L’aposta és arriscada per l’incert panorama amb el qual haurà de bregar i també pel que deixa arrere, ja que amb la seua marxa renuncia al somni de tractar de conduir a Sant Lorenzo a la seua primera Copa Libertadores.
A més, la trajectòria de Pizzi com a tècnic té les mateixes ‘dents de serra’ que va tenir com a jugador i porta camí de ser igual d’internacional.
Nascut a Santa Fe en 1968, va debutar en la màxima categoria amb Rosario Central amb vint anys i després d’un breu pas per l’Esportiu Toluca de Mèxic, va arribar a l’Estat espanyol. Ho va fer de la mà del Tenerife, on va triomfar en dues etapes diferents separades per un insípid pas pel València en la temporada 1993-94. Les lesions i la falta de continuïtat van marcar una estada recordada quasi exclusivament per haver marcat el gol 3.000 de l’equip en la Lliga espanyola.
De nou va tornar a Tenerife i, avalat amb el trofeu de màxim golejador, va signar pel Barcelona. La seua entrega va conquistar el Camp Nou i un gol contra l’Atlètic de Madrid en una eliminatòria copera li va valdre el sobrenom de ‘Macanudo’.
A Barcelona va omplir el seu palmarès i, prèvia nacionalització, es va guanyar un lloc en la selecció espanyola amb la qual va jugar l’Eurocopa de 1996 i el Mundial de 1998. En l’etapa final de la seua carrera com a futbolista va alternar projectes a Argentina amb un parell de breus i frustrats passos per Europa, primer en el Porto portugués i després en el Vila-real.
Després de traure’s el títol d’entrenador a Barcelona, Pizzi va tenir un frustrant debut com a tècnic, ja que al costat de Chemo Del Solar, també ex del València, va durar tres partits al capdavant de Colón de Santa Fe. Tampoc va triomfar a Perú i va anar a Xile on va aconseguir els seus primers èxits, ja que va ser campió amb l’Universitat Catòlica en 2010.
Ja amb la seua carrera en línia ascendent va tornar a Rosario i d’ací va passar a Sant Lorenzo. Al Cicló, que feia sis anys que no festejava un títol, li va injectar aire fresc, i ara tractarà de fer el mateix amb el València però enmig d’una tempestat.
