Insectes, sol i aliments són les causes d’al·lèrgies més freqüents a l’estiu i diagnosticar-les i tractar-les correctament és «clau» per a evitar manifestacions greus.
Així, el consum de les fruites de temporada com són les rosàcies: bresquilla, cirera, pruna, nectarina, nispro, albercoc, paraguaià, maduixa i altres, i fruites tropicals: pinya, kiwi o alvocat, poden causar al·lèrgies alimentàries, sobretot en aquells pacients al·lèrgics al pol·len, a conseqüència de l’existència de proteïnes al·lergògenes presents també en aliments d’origen vegetal.
Les proteïnes causants d’aquesta mena de quadres són de dos tipus, les anomenades profilines que habitualment produeixen símptomes lleus i normalment localitzats en l’àmbit orofaringi (picor oral o en gola, inflamació de llavis, llengua i a vegades úvula), i les LTP que a causa de la seua estabilitat solen ser responsables de manifestacions al·lèrgiques greus com l’anafilaxi, en què es produeix afectació de múltiples òrgans amb aparició de símptomes cutanis, digestius, respiratoris o cardiovasculars.
Aquest fenomen, al·lèrgia a pòl·lens i aliments d’origen vegetal, és molt prevalent en l’àrea mediterrània i de vegades és una al·lèrgia persistent i potencialment severa. En aquests casos, cal que faça un estudi i indique quines fruites es poden prendre i quins s’han d’evitar.
Segons els especialistes, «set de cada deu reaccions a aliments es produeixen fora del domicili». Per això, recomanen vigilar tots els ingredients dels productes que s’ingereixen.
Insectes
Així mateix, les picades per himenòpters (vespes i abelles) es produeixen més durant aquests mesos, ja que l’activitat d’aquests insectes augmenta i, a més, l’exposició de la població també és més gran perquè passa més temps a l’aire lliure.
Les reaccions per picades poden ser locals amb una inflor, enrogiment, dolor, i picor en la zona de la picada. Aquestes picades són molestes, però no greus i no necessiten tractament específic, només mesures higièniques: neteja i desinfecció de la zona, aplicar fred local, antihistamínics orals en cas de picor o corticoides en crema si apareix inflamació.
Però les picades d’himenòpters també generen reaccions sistèmiques, urticària, faves generalitzades o inflor d’algunes parts del cos, mareig, baixada de tensió arterial, tos, xiulets, ofec, dificultat per a engolir, fins i tot pèrdua de consciència.
Quan una persona torna a ser picada i pateix una reacció igual o més intensa que l’anterior, cal que acudisca a un especialista en al·lergologia per al diagnòstic i tractament correcte.
Al·lèrgia al sol
En la urticària solar, les manifestacions clíniques són l’aparició de picor o cremor, enrogiment i faves en les zones del cos exposades al sol que solen desaparèixer en unes hores.
No obstant això, entre les respostes anormals de la pell a l’exposició solar la més freqüent és el que es coneix com a erupció polimorfa solar, que consisteix en l’aparició de xicotetes faves o granets, èczemes o taques roges en la pell als 2-3 dies de l’exposició solar. Unes lesions que, a diferència del cas anterior, poden persistir durant diversos dies.
Per a tractar-les, cal una adequada fotoprotecció, associada a la presa d’antihistamínics, que pot arribar a controlar-les, facilitant l’exposició regular al sol i la inducció natural de tolerància a aquest.
