Història
El seu origen està en una antiga alqueria musulmana (Aljanet o Aljenet, que procedeix de l’àrab al-jannat, que significa els horts), encara que els primers nuclis poblats cal buscar-los a l’època ibèrica, ja que al terme s’han trobat monedes del s. II a. C./ 1a meitat del segle I. Durant el segle XIII fou repoblada amb colons cristians i donada en senyoriu a Pere García Ferrera l’any 1239. Després passà per diverses mans (Matoses, Pardo de la Casta, Cabanilles). El 21 d’octubre de 1375 fou creada parròquia independent; fins aquest moment pertanyia a la parròquia d’Espioca. Des del segle XV Alginet tenia per senyors la família Cabanilles, dels quals el poble conserva part del seu castell, sense torres i fossats. Els Vila-Rasa van unir-se als Fenollets, batlles de Xàtiva, i van aportar per matrimoni de Maria de Vila-Rasa amb Francesc Fenollet Escrivà de Romaní, el 1535, la baronia d’Alginet i el senyoriu de Benissanó. La baronia d’Alginet passà a l’hereu Joan Cristòfor de Cabanilles que casà amb Vicenta Casanova, matrimoni del qual va nàixer el primer comte de Casal, Joan Cristòfor de Cabanilles i Fenollet. La baronia d’Alginet esdevé vinculada al Comtat de Casal fins al 1706. Des de l’any 1850 la baronia d’Alginet era dels Escrivà de Romaní de la Quintana, comtes de Casal. L’any 1910 queda concedit al desè comte de Casal el títol de primer marquès d’Alginet i des del 1936 és marquesa d’Alginet Blanca Escrivà de Romaní i Morenès.
