La fam ha tornat per quedar-se, i per això, EUPV vol reconèixer els esforços que estan fent tant l’església Evangèlica com Caritas, per a què ningú passi gana a la comarca. És a dir, en una economia totalment oberta, les conseqüències de la crisi han colpejat en violència en una societat, la de la Marina Alta, que en l’actualitat no té cap resposta política dels seus governants; el tripartit mariner (PP, PSOE i Compromís). Ja que cap ajuntament governat per qualsevol d’aquests partits ha pres mesures per revertir la situació, limitant-se, exclusivament a decisions puntuals, i de curt recorregut.
Cap ajuntament de la Marina Alta ha fet el següent:
– Auditar el deute, i no pagar aquell que és il·legítim, el que es té amb els bancs per interessos, per a tenir més recursos per polítiques socials i d’ocupació.
– Fer polítiques actives d’ocupació, més enllà de tallers d’ocupació, per crear una xarxa productiva que generi empreses amb suport dels ajuntaments. Cooperatives, empreses de treball associat,….
– Alliberar recursos dels ajuntaments, terres principalment, per fer-les productives.
– Pujar l’IBI als habitatges dels Bancs que són buits, i baixar-lo a les persones que són en risc d’exclusió social. Sobretot, penalitzar aquells habitatges producte de desnonaments.
– Establir un parc d’habitatges socials, per a persones desnonades o en risc d’exclusió social, dels habitatges que són dels Bancs.
– Compensar econòmicament el copagament farmacèutic als col·lectius en risc d’exclusió social; aturats/des, dependents, jubilats/des, ….
– Baixar les ràtios educatives, o mantenir les anteriors, per millorar la qualitat educativa.
– Establir les prioritats de mobilitat de la comarca (tren i carretera), i serveis públics, per sortir de l’apartheid que sofrís la gent en la Marina Alta. I que tothom pugui moure’s independentment de la seva condició social.
– Potenciar l’economia tradicional, i recuperar els sectors industrials abandonats, ja que aquesta cultura hi és a la comarca.
-Vigilar que la contractació en el sector serveis, sigui real, ja que hi ha moltes contractacions per baix del temps de treball. Perquè malgrat, ocupacions del 80% d’hotels i restaurants, aquestes xifres no es traslladen a l’increment de contractacions.
És a dir, que políticament, davant les polítiques de sol i platja d’anys del tripartit mariner (PP, PSOE i Compromís), hi ha a la comarca una força política, EUPV, que té clares quines són les prioritats de la Marina Alta, com té clares quines són les del País Valencià i de l’Estat Espanyol, ja que són les que la gent expresa al carrer. Que no són altres que revertir les anteriorment citades.
Al mateix temps que s’ha de construir una majoria social que trenqui definitivament amb els partits que només volen potenciar l’acumulació de riquesa (PP i PSOE), i aquells que només aspiren a gestionar amb un somriure la desigualtat i l’explotació (PSOE i Compromís),i establir una política clara de solidaritat i redistribució de la riquesa, que recuperi la gestió pública dels sectors estratègics per desenvolupar una societat equitativa i igualitària com ara són l’educació, la sanitat, l’ocupació, l’energia, l’aigua, la mobilitat, l’habitatge, la dependència, al mateix temps que pugi els impostos a qui més té, pugi els salaris a la classe treballadora i desenvolupi un sector productiu lligat als sectors tradicionals i a l’experiència i coneixements tècnics d’aquells/es que ara han de marxar de la comarca i del país per poder treballar, que han sigut formats amb diners públics.
Tanmateix, per finalitzar, desenvolupar un veritable procés constituent, com el Dret a Decidir, per recuperar el poder que tenim com a societat davant dels poderosos i poder lligar estretament el desenvolupament econòmic amb el benestar de les persones i el respecte al Medi Ambient.
CONSELL POLÍTIC COMARCAL
ASSEMBLEA COMARCAL
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s’acosta el bell temps de la pau.
Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballe morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l’estol,
pau ferma seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
