El passat 5 de març, l’Ateneu popular de Xàtiva vàrem organitzar la segona Calçotada popular. A les 13h la gent començava a aplegar-se a la plaça Sant Jaume per vore l’exposició organitzada per Magranes, en homenatge a les dones, a les nostres dones, les imprescindibles, eixes que no eixiran als llibres d’història, però que han marcat les nostres vides.
A les 14h la plaça ja estava de gom a gom. Vora dos-centes persones ocupaven les taules i començava la festa dels calçots: calçots, romescu, embotits i amanida de cous-cous per les veganes, tot per gaudir d’un bon dinar popular. I després una bona sobre taula amb la Fera Ferotge i el seu homenatge a Ovidi Montllor, el grup local Balma i Nini Mille Sound System.
Una festa popular que començàrem a preparar el mes de gener. El primer pas, presentar una instància a l’Ajuntament de Xàtiva demanant la cessió de la plaça, l’escenari, cadires i un punt de llum. Ben aviat vàrem rebre l’autorització de l’acte.
Tot semblava anar bé, fins que dos dies abans, el dijous 3 de març al matí rebíem una trucada de l’Ajuntament dient-nos que no hi havia cadires. Sorpresa i estupefacció per què no ens hagueren comunicat res abans. Després d’un matí de trucades i reunions, finalment se’ns va comunicar que comptaríem amb 150 cadires. Tot semblava estar solventat, quan divendres per la vesprada ultimant els preparatius ens adonem que l’Ajuntament no havia instal·lat el punt de llum sol·licitat.
Un altre entrebanc amb que no comptàvem i que per sort, varem sortejar amb la col·laboració de la comunitat de propietaris del pàrking que hi ha a la plaça.
L’Ateneu i la gent que en formem part, fa molt temps que organitzem actes, dinars , concerts a Xàtiva. Amb el PP, que gestionava Xàtiva com si fos seua, cada plaça cedida era com un favor que havies d’anar a demanar al regidor de torn. Ara amb el nou govern municipal, i arran d’aquests esdeveniments, constatem que l’Ajuntament de Xàtiva continua amb les velles dinàmiques en la gestió dels béns públics, i per això fem les següents consideracions:
-Primer de tot, l’Ateneu reconeix el seu error a l’emprar canals no formals per solventar els problemes d’última hora, reforçant encara més aquesta manera de gestionar els bens públics. No volem consolidar un model clientelar de gestió, ni pensem que se’ns fa cap favor, així que fent autocrítica de la nostra gestió de la situació , reconeguem públicament aquesta errada.
-És inacceptable que havent seguit els canals reglamentats amb temps suficients (instància amb totes les peticions presentada més d’un mes abans), se’ns telefone dos dies abans dient-nos que no hi ha cadires, i que el punt de llum ni tan sols fos instal·lat.
-De res serveix omplir-se la boca amb participació ciutadana si després no s’atenen amb la rigorositat que exigim als gestors públics, les demandes dels col·lectius locals per organitzar activitats a la ciutat. Les instàncies, igual que amb el PP, es perden.
-També considerem inacceptable que per poder tindre el que demanàvem i, que no oblidem que no és res més que la cessió de béns que són propietat municipal, o siga de totes, i que tenim dret a fer-los servir, haguem d’estar telefonant o reunint-nos amb regidors. Això és més bé propi d’una manera de fer política clientelar, que pensàvem havia quedat enrere el passat 25 de maig.
-Considerem que la cessió de béns municipals a persones i col·lectius per desenvolupar activitats al carrer no és cap favor que ens fa ningú, sinó un dret que tenim de fer un ús responsable del que és de totes.
La Calçotada i la resta de les activitats de temàtiques molt diferents que fem des de l’Ateneu, són un exemple de participació en la dinamització de la ciutat, feta des de les veïnes i per al poble en general. Per nosaltres això és la participació ciutadana, espais de gestió i autogestió feta des de baix, amb responsabilitat respecte del que es de totes. No volem ser meres consumidores de les activitats que s’organitzen des de la institució, volem generar-les nosaltres mateixes, compromeses per la transformació de la nostra estimada Xàtiva en un lloc més just, més igualitari, més lliure… En definitiva més nostre, de totes i on hi cabem totes . Noves maneres de gestionar, per un nou temps polític, per les que treballarem siga quina siga l’actitud del govern municipal.
