Recuperem la ciutat? Tapiem portes i que s’enrune tot?

Quan vas a qualsevol ciutat o poble gran, a fer turisme de ciutat, saps perfectament que has d’apropar-te on estan eixos elements (ajuntament, mercat o temple principal) per gaudir d’eixe indret, dels edificis històrics, dels carrers tradicionals, de l’essència d’eixa ciutat.

A Castelló, excepte les principals artèries de nucli històric, amb comerços molts d’ells agonitzant, els carrers secundaris, viuen una progressiva i contínua degradació. Esta mateixa setmana en comentaven com la policia local, a escassos 200 metres de l’ajuntament, havia d’anar revisant cases antigues que havien vist les portes rebentades i es temien estar sent “okupades” ( amb els risc d’ensorrament i desgràcies personals que comporta per l’abandonament d’aquestes), havent-se de tapiar fins i tot algunes portes; sentència de mort a mig termini per tant.

Això mentre les runes s’incrementen, i on hi havia cases tradicionals de principi de segle passat, ja sols queden solars buits i insalubres, des de fa dècades.

Mentre Bataller i la seua cort va Fitur a fer-se fotos i venent no es sap què, el centre històric continua degradant-se. Parlaran de propostes, plans, intencions, bones paraules, però la crua realitat és la que hom es pot trobar al donar un tomb pel centre.

Mentre, a l’altra cara de la moneda, els carrers comercials, els negocis també agonitzen; entre les obres del TRAM i les remodelacions viàries; ara la irrupció de les grans franquícies que aniquilaven el color i sabor propi de la ciutat i ho despersonalitzaven fent de tots els centres històrics de les ciutats europees calcs comercials, estan també ja en retirada… fins i tot gegants com els d’Inditex comencen a tancar les portes.
Calen polítiques actives i reals; recuperar el centre és recuperar la ciutat.

Marcos Campoy

Portaveu d’Iniciativa a Castelló