“Ós bipolar” no és una cançó zoològica, tot i que hi surten renills nocturns i gossets milionaris mudats; tampoc no és una cançó de psiquiatria, tot i que hi surten diagnòstics de doctors i ments divagant per mons millors; finalment, tampoc no és una cançó de geografia, tot i que hi surten les illes de l’Egeu, aurores boreals i glaceres que s’esmicolen lentament dins del mar.
“Ós bipolar” és una cançó lluminosa que assenyala la foscor, un petit himne joiós amarat d’una inquietant tristesa més o menys universal.
Però segons el seu autor, només és una cançoneta de música popular contemporània.
El disc es presentarà en directe dins del Festival Strenes a Girona el 16 d’abril (Teatre Municipal) i al Barcelona Guitar Festival el 12 de maig (Sala Barts).
Que en gaudiu.
Salut i per molts anys.
