Entrada: Taquilla inversa ( a l’eixida de la representació es paga el que cadascú considera oportú i convenient).
Música omesa, Paraules silenciades
JOSEP SANZ musica a V.A. ESTELLÉS
LA SUITE DE L’ÀNGEL A VALÈNCIA
Música - ASTOR PIAZZOLA
Textos- FRANCESC AGUILAR
No és simplement un concert, ni una obra de teatre com a tal,
És un conjunt de tot i de res alhora.
Obres de Silvestrov, Sanz i Piazzolla per a trio amb piano i soprano i dos actors.
Hi han músiques i poetes que es volen omesos, amagats, amb sordina, silenciats per els de sempre. No és res de nou sota el sol, ve la història des de Sòcrates i Beethoven. Al poder, als poderosos, hi han músiques que els molesten i, si les poden silenciar, ho fan. Com hi ha poetes que inquieten, que fan nosa i, si no els poden prohibir, els ignoren, els fan el buit esperant es diluïsquen en la boira del temps. Estan convençuts de que són capaços de manipular la realitat des dels mitjans de comunicació de masses i des de les pedagogies manses.
Lloen els Escriptors Oficials, escolten la Música Pertinent i imposen versions Jurídiques dels Fets amb el convenciment de que la seua realitat és la única vàlida. Però de vegades erren, obliden que les persones són més que súbdits, que la dignitat no sols és una paraula en els seus discursos pomposos i que hi han ciutadans que estan disposats a exercir-la i exigir-la.
A la I PART fem música de Valentin Silvestrov, compositor ucraïnès que va nàixer el 1937 . Amb Sofia Gubaidulina i Arvo Part, és un dels més importants representants de l’avantguarda de l’antiga URSS. Criticat per la seua modernitat, que estava considerada com a música burgesa per els estrictes cànons de l’ortodòxia revolucionària, va patir un ostracisme al seu propi país fins als anys 80 del segle XX. I després Josep Sanz posa música a tres psalms de V.A.Estellés. Ignorat, omès, silenciat, la seua poesia suma qualitat i grandesa amb el pas del anys.
A la II Part amb música de Piazzolla i textos de Francesc Aguilar i Cortina : La Suite de l’Àngel a València . La “Suite de l’Àngel” és una Música sorprenent i colpidora on desfilen ritmes de tango, aromes de l’arrabal i la nit trista de la ciutat. Piazzolla la compon als anys 60 en una de les seues èpoques d’esplendor creatiu, al voltant de la figura de l’Àngel: Milonga, Resurrecció i Mort. Es tracta de música incidental per a una obra de teatre d’Alberto Rodríguez Muñoz en la que un àngel arriba a un bloc d’apartaments en un suburbi de Buenos Aires, disposat a redimir la vida de les persones que allí hi viuen. Acaba com mor la gent en aquelles contrades, assassinat en una baralla de carrer. Quines són les probabilitats de morir que té un àngel a València? Més que una baralla d’arrabal, en un accident de metro.
En aquesta ocasió l’àngel ve a València, passeja entre la gent al tren escoltant els seus pensaments, els consola i suggereix camins de vida. Però està avorrit de la immortalitat, d’estar sense ser, de pensar sense existir, vol fer ombra, que li facen lloc a taula, està delerós de presència. Cansat de l’eternitat troba una jove abraçada a la desesperació pel desamor i decideix renunciar a la immortalitat per ajudar-la. És la Resurrecció de l’Àngel. Els dos tornen a la vida amb l’amor retrobat. Un accident, Àngel mor i es troba de nou en el tedi de l’eternitat, novament a l’existència sense presència.
Originalment escrites per a Quintet (bandoneó, violí, piano, guitarra i contrabaix) les presentem amb l’arranjament de José Bragado per a trio amb piano(Mort) i de Francesc Aguilar (Milonga i Resurrecció). La idea i els textos són de Francesc Aguilar i Cortina.
T’agrairia que feres arribar la informació a tot aquell que consideres pot estar interessat.
Francesc Aguilar i Cortina
