Mobilitat, sostenibilitat i inutilitat

Pablo Grajeda] La crisi ens afecta a tots, a uns més que a altres, per tant els nostres representants en les institucions s’han posat a la feina i van intentant donar solució als problemes que afecten als ciutadans. L’ajuntament de Castelló de la Plana i el seu equip de govern són un clar exemple, no fa molt de temps l’alcalde de la ciutat (imputat, Gurtel) es vanava davant crec recordar que del diputat provincial de Promoció Econòmica, del regidor d’Hisenda i del president del CEEI (el que tenia de mà dreta al ara empresonat Ivan Losada, “Operación Crucero”) del següent : “Las llamadas ‘licencias express’ son fruto de la voluntad de poner todas las condiciones al servicio de los emprendedores a través de las llamadas declaraciones responsables, que no es más que confiar en la buena fe del ciudadano a la hora de abrir un negocio y crear empleo, ha continuado el primer edil. Desde que se pusieron en marcha a principios de año, el ayuntamiento ha recibido 245 ‘comunicaciones ambientales’ que corresponden tanto a cambios de titularidad como a apertura de nuevos negocios, facilitando la tramitación y agilizando de 6 meses a 2 días el procedimiento para la creación de actividad económica en la ciudad”; és a dir retallar el temps de tramitació per obrir negocis nous, però sense cap mesura d’ajuda més que aquesta, per tant contingut zero.

Aquest recolzament als emprenedors, el que tota la vida s’havien anomenat autònoms, va seguit de les mesures que vull ficar a l’abast dels lectors (i parle des del desconeixement de les ordenances específiques); d’un temps cap ací la mobilitat en la capital de la Plana s’està veient reduïda per un fenomen curiós, la proliferació d’espais públics ocupats que abans es destinaven a places d’aparcament, i que ara les cafeteries, restaurants i bars de la ciutat fan seus previ pas per la finestreta d’imposts de l’ajuntament. Resulta curiós que per vestir un sant desvestisquen un altre.

El consistori recapta l’impost de circulació als ciutadans, i a hores d’ara el nombre de places de aparcament es veu reduït exponencial-ment; el centre per als vianants (lògic), els voltants amb zones blaves (més o menys discutible) i la resta ocupat cada cop més i més per “corralitos” que envaeixen la calçada i que fan del fet una paradoxa, d’una banda el sofrit conductor paga els seus imposts, entre d’altres coses per aparcar, i d’altra els propietaris d’aquests negocis paguen també per tenir un lloc al carrer on poder ampliar el negoci; per tant la jugada de l’ajuntament de l’imputat Bataller és rodona, dos pagaments pel mateix servei. Perfecte!.
La cosa no tindria cap importància sinó fos pel fet de que Castelló és una ciutat amb un greu problema de mobilitat, ni hi ha una regulació efectiva de la mobilitat al centre urbà, ni cap xarxa d’itineraris per als vianants, ni els escolars tenen corredors on poder anar amb seguretat, ni existeix una autèntica voluntat de que la bicicleta sigue un vehicle més, protegint-la i potenciant-la amb la seguretat que caldria (i no val allò de pintar carrils-bici a les voreres o ficar una senyal de ciclo-carrer on els rote), ni hi ha un transport públic efectiu i eficaç, ni els pàrquings existents al centre cobreixen les necessitats (tant per preu com per accessibilitat mitjançant transport públic o privat), afegits aquests fets a l’ocupació del carrer pels negocis privats, ens trobem que falten tantes coses en l’àmbit de la mobilitat, que probablement farien de la capital una ciutat sostenible i senzilla per a les persones, que realment espanta.

De moment i fins que no hi hagen eleccions, els que ens governen continuaran fent-nos gaudir d’una ciutat amb una mobilitat reduïda, una sostenibilitat nul.la i ells seguiran instal·lats en una inutilitat suprema.

Pablo Grajeda
Joves amb Iniciativa