Per això, parlen de sobirania per a defensar projectes com el del magatzem submarí de gas Castor front a Vinaròs i Alcanar, un negoci multimilionari de l’empresa ACS que cobrí tots els tràmits en temps rècord (2006-2009). En poc temps, la injecció de gas provocà més de 400 moviments sísmics, que arribaren a superar el 4 de l’escala Richter.
Ara, el perill imminent cau sobre les Columbretes, reconegudes com a espai natural i de vital importància per a la vida a tots els nivells (valencià, estatal, europeu i internacional). La recerca de petroli portarà prospeccions acústiques, amb nivells de soroll fins a 100.000 vegades superiors al del motor d’un avió a reacció. Les explosions es farien durant 3 mesos, les 24 hores del dia, i generarien greus lesions i fins i tot la mort als animals marins que tenen la seua llar a les Columbretes i a molts d’altres, com els peixos, tortugues i cetacis que segueixen les seues rutes migratòries.
La ciutadania no vol aquestes agressions al seu territori i a el que realment pot generar riquesa, especialment el turisme. Ens hem d’enfrontar constantment a aquests projectes al servei de les grans empreses energètiques, entestades en unflar els seus comptes de beneficis insostenibles amb nuclears i els seus cementiris, plantes a base de combustibles fòssils i, per tant, mercats especulatius i pretextos per a unflar preus.
La “sobirania energètica” no la volen per a nosaltres. Per contra, ens sotmeten a esclavatge amb normes com la d’estabilitat financera del sistema elèctric, que justifica el frau del dèficit tarifari i ens imposa taxes a l’autoconsum, a la producció d’energia neta i directa als punts de consum mitjançant panells solars o molins de vent. Mentre ens parlen de sobirania, privatitzen el sol i el vent i ens imposen l’energia ineficient i cara de les grans companyies, que ens arriba a través d’una xarxa vella i ineficient a causa de la falta d’inversió.
La PDAD rebutja aquests abusos contra el territori, el medi i les persones. Per a evitar la dependència, s’han de potenciar aquestes fonts d’energia netes, més encara a un país com el nostre, amb unes capacitats enormes. S’ha d’afavorir l’autoconsum i fugir de les pèrdues generades pel transport. S’han d’aprofitar totes les formes d’estalvi possibles, per a consumir només allò que siga realment necessari.
Als valencians i valencianes la sobirania que ens cal, aquella a la que aspirem cada vegada amb més força, és la del dret a decidir. Dret a decidir que ens permetrà, entre altres coses, dissenyar un model energètic propi, i no com l’actual imposat pel Govern espanyol.
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i Fes Xarxa
