Pròleg d’August Monzon. Introducció de Michel Stavrou.
Traducció d’Agustí Colomer i de Frédéric Fasquelle
Col·lecció Rent núm. 13. Editorial Denes. 2013
L’escriptor Olivier Clément és una de les personalitats contemporànies més reconegudes de l’Església Ortodoxa. En els seus escrits, amb un marcat accent poètic, fa servir el llenguatge inusual de la teologia simbòlica i uneix magistralment els Pares d’Orient, la literatura i el pensament rus, el personalisme comunitari i un ecumenisme apassionat i honest, sense defugir dels reptes de la modernitat ni dels anomenats «mestres de la sospita» (Marx, Nietzsche, Freud).
Aquest llibre recull cinc escrits d’Olivier Clément que la revista francesa ortodoxa Contacts va publicar amb motiu del seu traspàs: La força immensa de la Nativitat, Notes autobiogràfiques, Una nit de Nadal, La salvació hui i el problema de l’esperança i Fer del món eucaristia. Aquest últim article dóna títol al present recull. En paraules de Clément:
«Fer del món eucaristia és necessitar, sense relativisme ni sincretisme, de tots els paisatges exteriors i interiors, de totes les cultures, de tot el que envolta l’home, sense altre criteri que la seua unió en Crist, verdader Déu i verdader home. Fer del món eucaristia és també, abans de res, quotidianament, saber descobrir la llum de Déu en el rostre dels altres. Car el cristianisme és la religió dels rostres.»
OLIVIER CLÉMENT (1921-2009)
Olivier Clément (Aniana, 1921 – París, 2009), va nàixer a un poblet de la serralada occitana de les Cevenes al si d’una família agnòstica. Es va llicenciar en Història a la Universitat de Montpeller. L’estudi de les grans civilitzacions li féu descobrir la inspiració espiritual que les animava. El coneixement de dos grans teòlegs laics ortodoxos provinents de l’emigració russa –Vladímir Losski i Paul Evdokimov–, així com la lectura de les obres de Nikolai Berdiàiev i de Dostoievski, suscitaren el seu interés pel cristianisme, i a l’edat de trenta anys es batejà en l’Església ortodoxa russa.
Professor de secundària i de l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint-Serge de París, és autor d’una trentena de libres –amb títols com Questions sur l’homme (1972), Sources (1982), Corps de mort et de gloire (1995)– i de multitud d’articles alhora teològics, espirituals i històrics, escrits amb un estil poètic. Ha mantingut un diàleg ecumènic estret amb noms significatius del cristianisme contemporani com: el patriarca Atenàgores, el Papa Joan Pau II, el germà Roger de Taizé o Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi.
