Boira

Com un cuc gegantí,
s’arrossega pel carrer.
Se m’enfila per les cames,
apegalosa abraçada,
llefiscosa pell humida
que em reté en un món incert.
Fins filaments em penetres
per les narius indefenses.
La seua fortor recorda
la feblesa corrupta de la carn.
Imatges borroses, idees confuses.
La boira ja l’ocupa tot:
metàfores al carrer;
al cap, la nit sense lluna.