El juliol del 2004 Sitja va actuar a les Alqueries (la Plana Baixa) junt amb Feliu Ventura i Sacsejat.
Sitja es va formar el 2002 a Vila-real (la Plana Baixa) i es va dissoldre a finals del 2018. Tot i que va sorgir del folk més refinat, amb el temps el seu so va travessar camins més experimentals fins a decantar-se cap a un format pop-folk de caràcter independent. En la seua disposició, el grup va barrejar instruments tradicionals amb sons electrònics, la qual cosa va fer que classificaren el seu so a mig camí entre l’indie-pop i el folk experimental.
La banda va debutar en l’escena musical el 2004 (després de ser primer finalista valencià del concurs Sona) en la modalitat folk/noves tendències. Com a resultat va enregistrar La Placeta de l’Orat, un treball en què van col·laborar Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra, entre altres artistes.
El 2007 el grup fou becat per l’INJUVE i va presentar el disc per diferents festivals del país. El 2009, va publicar Musicabulari, treball multidisciplinari que barrejà etnografia, música, poesia i el disseny gràfic de la mà de Pascual Arnal.
El 2011 va començar el Taller d’Interpretacions Intempestives, un projecte de reflexió filosòfica sobre el treball etnogràfic i creatiu. El taller es va mantindre obert dos anys i va plasmar, sota la forma de diari de camp, les reflexions necessàries per generar un nou producte artístic en base d’arrel tradicional. El taller es va tancar el 2013 amb l’arreplega d’un decàleg de bones pràctiques que va prendre forma d’enregistrament musical, el tercer de la banda, el 2014: Good Laboratory Practices.
El 2015, després d’acabar el Taller i presentar les conclusions, Sitja va traure a la llum Sidereus nuncius (Lemon Songs).
El darrer concert fou a Vila-real, l’11 de novembre del 2018.
