Aquest 2023 es compleixen 10 anys del naixement de Diari La Veu del País Valencià. El projecte ha superat diverses etapes, unes favorables, d’altres ben complicades, i sempre ha navegat en una situació d’excepcionalitat que ni la dreta per intenció ni l’esquerra per omissió han sigut capaços de canviar. Al 2023 també es compliran40 anys de la promulgació de la Llei d’Ús i d’Ensenyament del Valencià (LUEV), que en seu article 26.1 disposa que «tots els ciutadans tenen el dret de ser informats pels mitjans socials de comunicació, tant en valencià com en castellà».
Aquest diari es va crear al 2013 després d’haver-se pensat i configurat durant l’any anterior. Contràriament als tòpics interessats i malintencionats, aquest mitjà no va ser fruit de cap subvenció «regalada» ni de cap favor polític: es va crear en una situació de clara hostilitat, amb el PP ostentant la seua majoria absoluta més opulenta al País Valencià, governant la Generalitat amb majoria absolutíssima i també liderant les tres diputacions i les principals ciutats del país, en aquell moment també Elx i Gandia, dues ciutats que sempre han estat en mans dels socialistes llevat d’aquella legislatura.
Diari La Veu, per tant, es va crear amb la intenció de combatre una realitat existent, que anava molt més enllà del domini polític del PP, amb l’objectiu de vertebrar mediàticament el País Valencià des del periodisme i contribuir al canvi social. El panorama comunicatiu al País Valencià era ben desolador: cap mitjà d’actualitat diària i de país en valencià, una televisió pública en fase agònica –tant pel que fa als continguts com també a la seua existència, atès que seria tancada poc després– i cap perspectiva favorable en aquest sentit.
I en canvi, tot i les adversitats, tot i la foscor, aquest projecte va reeixir amb la creació de la cooperativa de treball associat que edita el diari, que va iniciar una primera etapa amb el domini www.laveupv.com i que es va allargar fins el 2016. Prova de l’èxit d’aquesta novetat és el fet que ja en aquell moment, un any després del canvi polític, el diari va poder començar una segona etapa al 2017 gràcies a l’empenta institucional, fonamentalment a través d’alts càrrecs de l’antic Bloc Nacionalista Valencià i de les conselleries dirigides per aquest partit, que van tancar una sèrie d’acords per a impulsar el diari i fer-lo créixer. Va ser així com el Diari la Veu va poder obrir una redacció a València, va poder nomenar formalment un director, va incorporar més periodistes i va ser capaç de fer-se un forat entre l’agenda oficial dels mitjans.
Però a final del 2019, l’incompliment d’aquells acords per part d’alguns polítics va fer canviar les perspectives i el diari va haver de tancar. Per tornar a obrir es va iniciar una nova proposta de micromecenatge per sumar persones agermanades que vulgueren fer possible l’existència d’un diari en valencià sense el suport de les institucions –és a dir, lliure i independent–, i amb la suma de mil agermanats ho hem fet possible, tot i que amb les limitacions evidents pel que fa als recursos econòmics.
En l’actual etapa, iniciada en 2020, gràcies a les persones agermanades, a entitats com Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana i a alguns anuncis d’ajuntaments i institucions públiques que ens ajuden, el diari ha sigut capaç de créixer, de recuperar la capçalera el passat 25 d’abril de 2022 i d’editar la revista digital La Veu dels Llibres, tot i que es troba en fase de sumar més suports per poder incorporar nous redactors i oferir més continguts. Mentre eixe moment no arribe, i estem convençuts que arribarà gràcies a la resposta entusiasta de la societat cap a aquest projecte, constatem amb decepció que canviar i valencianitzar el panorama mediàtic no ha sigut, ni és ni sembla que serà, una prioritat per al Govern valencià actual.
En aquests quasi huit anys de Botànic, l’escenari mediàtic no ha canviat pràcticament res al País Valencià. Més enllà de les minses subvencions al foment del valencià –que no han convocat en dos exercicis– i la imprescindible obertura d’À Punt, que ha cobert el buit deixat per Canal 9 i que ha dignificat la programació de la televisió pública, clarament rebutjable en l’època del PP, el cert és que la publicitat institucional continua repartint-se molt majoritàriament entre els mitjans que conformen l’oligopoli mediàtic. Un oligopoli fet en castellà, fraccionat en les tres províncies i que no té cap sensibilitat per la llengua dels valencians ni cap intenció de dignificar-la regalant-li l’espai que mereix en un àmbit tan important, tan decisiu i tan influent com el del periodisme. Una miopia inexplicable, injustificable, que evidencia l’absència de perspectiva de les institucions si el que volen és valencianitzar un país desfet pels governs anteriors i per una història adversa.
Però és precisament aquesta adversitat històrica el que ha fet que el país sobrevisca gràcies a la societat civil. Va ser la societat civil la que va empentar el primer govern de l’etapa democràtica actual a potenciar l’ensenyament en valencià, a dignificar la llengua al si de l’administració o a recuperar una cultura que van intentar destruir durant la dictadura. Els resultats no han sigut tan bons com es desitjava, però el cert és que sense aquesta empenta aquest país no existiria, seria un record o potser ni tan sols seria això.
És per aquest motiu que aquest diari, Diari La Veu del País Valencià, se sent hereu de l’empenta d’una societat que ha fet sobreviure el país. Mil agermanats independents ho demostren, i ho continuaran demostrant, amb la seua contribució, condicionada per la convicció que la premsa independent i en valencià no la impulsaran les institucions, sinó la societat. Com tantes altres coses que sense la societat hui no les tindríem, aquest diari n’és una altra, i esperem que ho continue sent, i que la puguem millorar i enfortir pròximament per a dotar el país d’allò que li manca: un circuit mediàtic fet en llengua pròpia, en clau de país, per empreses i professionals valencians, i amb vocació crítica, independent i transversal.
Si aquests 10 anys ens han servit per a aprendre aquestes lliçons, esperem que els propers anys servisquen per a actuar amb encert i canviar el país per a bé. Comptem amb la inhibició institucional majoritària, però també comptem amb el compromís conscient de la nostra comunitat lectora. Gràcies pel suport. El projecte és de tots nosaltres, els valencians i les valencianes.
