- La intel·ligència artificial en el context internacional | 1
- La intel·ligència artificial en el context internacional | 2
En l’últim lliurament d’aquesta temàtica analitzarem la situació en què es troba la carrera tecnològica i quins són els trets fonamentals de la Xina, els Estats Units i la Unió Europea des de la perspectiva de la Construcció Social de la Tecnologia de la intel·ligència artificial (IA). S’observa clarament una correlació entre les estratègies tecnològiques governamentals i els trets polítics, socials i econòmics que caracteritzen cadascuna de les tres grans potències: grans corporacions globals als Estats Units, economia dirigida a la Xina i economia social de mercat a la Unió Europea.
El Panòptic xinés
Entre les estratègies tecnològiques governamentals i els trets polítics i socioeconòmics que caracteritzen cadascuna de les tres potències mundials, la Xina té un sistema polític totalitari, i en aquest sentit, alguns especialistes afirmen que la IA s’utilitza també per a la repressió política. En altres paraules, es persegueix un control sistemàtic sobre la ciutadania amb l’objectiu de reprimir la dissidència política democràtica mitjançant vigilància a manera d’un gran panòptic digital.
Resulta interessant el terme panòptic, no? Doncs bé, ho ampliarem un poquet. La noció va néixer amb el filòsof anglés Jeremy Bentham a la fi del segle XVIII i les seues idees al respecte estan disseminades en multitud de textos tant de la seua autoria com d’altres escriptors. El panòptic és un sistema de control relacionat amb un procediment d’observació total de les persones des d’un espai elevat preeminent (de com veure sense ser vist), aplicable al comportament dels presos als centres penitenciaris. Posteriorment, aquesta noció de control visual ha estat objecte de reflexió i exposició al segle XX per filòsofs i escriptors com Michel Foucault amb la biopolítica, George Orwell amb les telepantalles i la policia del pensament, i més recentment pel filòsof sud-coreà Byung-Chul Han amb la psicopolítica i l’historiador Yuval Noah Harari amb el dataisme.
Laissez-faire i economia social ètica
Per la seua banda, els Estats Units pren partit per uns trets tecnològics de caràcter economicista, atés que els nord-americans conceben la IA, la robòtica autònoma i el big data com tecnologies que serveixen principalment per a augmentar el benefici econòmic de les empreses. En aquest sentit, el govern nord-americà adopta de manera deliberada un enfocament de no-ingerència envers la iniciativa empresarial. Sembla com si els governs actuals de la Xina i els Estats Units apostaren per un laissez-faire a les grans corporacions que dominen en un mercat oligopolista o monopolista.
Per la seua banda, la Unió Europea amb l’estratègia industrial i tecnològica AI Made in Europe de 2018, adoptà una sèrie de mesures per enfortir l’economia i fomentar una IA basada en l’ètica. En eixe sentit, el Grup d’experts d’Alt Nivell en Intel·ligència Artificial creat per assessorar a la Comissió Europea sobre una estratègia d’IA, va elaborar les Directrius Ètiques per a una IA fiable. Unes Directrius que apunten a una manera de dissenyar, produir i avaluar una IA segura i centrada en l’ésser humà que garantisca, entre altres, la Carta dels Drets fonamentals de la Unió Europea.
Al capdavall, una IA fiable, que a parer meu, indueix un estil tecnològic europeu d’IA que es convertirà en un marcador cultural de la consciència identitària europea. Un estil tecnològic que contrasta amb els de la Xina i els EUA, i que abordarem en un altre lliurament centrat en eixa temàtica.
Interpretacions amb biaixos
Alguns autors han comparat la posició de la intel·ligència artificial als Estats Units, la Xina i la Unió Europea utilitzant sis mesures: talent, investigació, desenvolupament, adopció, dades i hardware. La seua anàlisi mostra que els Estats Units és el líder en termes absoluts, la Xina el segon i la Unió Europea el tercer, tot i que la Unió amb una taxa de penetració d’internet superior als altres. No obstant això, la immensa majoria d’estudis comparatius no distingeixen o no contemplen els grans sistemes tècnics informacional, transaccional i operacional, raó per la qual les anàlisis i resultats solen estar esbiaixats cap als dos primers vinculats amb l’economia de les dades, ja que eludeixen el sistema operacional referit a la robòtica. Un sistema en què la Unió Europea és una potència mundial en la fabricació i ús de la robòtica convencional que la posiciona avantatjosament per abordar la gran innovació de la robòtica autònoma.
I és així perquè Europa no només és una potència global en sectors industrials com l’automoció i l’aeronàutica, sinó també en la fabricació de robòtica, atés que produeix més d’un quart de tots els robots industrials i de servei professionals. Amb dades molt aproximades per l’any 2021, Europa disposa d’una sòlida posició en robòtica convencional amb un 32% dels mercats mundials, on la robòtica industrial acapara al voltant d’un terç. Per la seua banda, al mercat de robots de servei professional es produeixen el 63% dels robots no militars. Alguns dels fabricants europeus més importants són: Siemens AG, Kuka Robotics, ABB Robotics, Stäubli, Comau, Universal Robots i Mobile Industrial Robots.
En conseqüència, si no es té en compte el sistema operacional de la robòtica, és difícil arribar a conclusions fiables sobre la carrera tecnològica en sentit integral. En definitiva, els Estats Units i la Xina lideren el desenvolupament i la innovació en les tecnologies basades en anàlisi i transaccions de dades, és a dir, l’economia de les dades, mentre que la Unió Europea és una potència en la fabricació i ús de la robòtica. Així mateix, la Unió s’està pronunciant amb estratègies industrials i tecnològiques i amb reglamentacions sobre dades per competir amb solvència contra les grans corporacions americanes i els campions nacionals xinesos, tant des de l’agilitat de les pimes com de la robustesa i eficiència de les grans empreses europees, així com dels valors humans, socials i ecològics expressats en l’estratègia industrial i tecnològica AI Made in Europe.
Bon dia i que tinguem sort.
Arturo Gradolí, informàtic, filòsof i historiador. Doctor en estudis històrics i socials en ciència i tecnologia.
