En el primer lliurament d’aquesta temàtica podíem apreciar que la Xina és relativament feble pel que fa a innovació i les seues indústries no estan ben sustentades en l’alta tecnologia, lluny dels nord-americans que, a més, lideren globalment l’economia de les dades. La Unió Europea és una potència mundial en robòtica convencional, el que la posiciona satisfactòriament per abordar la tecnologia de la robòtica que incorpora intel·ligència artificial (IA) o robòtica autònoma.
Els Estats Units d’Amèrica
Els EUA lideren amb els grans sistemes tècnics informacional i transaccional l’economia de les dades (cercadors d’internet, anàlisi del big data, xarxes socials, e-Commerce, economia compartida, plataformes digitals de transaccions comercials, etc.). Un bon exemple és les quatre grans tecnològiques d’àmbit global conegudes com a GAFA, acrònim de Google, Apple, Facebook i Amazon, que compta amb un volum de negocis combinat al voltant de 500.000 milions de dòlars i té un valor de mercat d’uns 2,3 bilions de dòlars, el que mostra el seu gran poder de l’economia de les dades.
En aquest panorama no resulta difícil inferir que moltes de les grans decisions econòmiques que afecten tot el planeta referides a l’economia de les dades es prenguen en els despatxos dels Estats Units i, generalment, no sempre tenint en compte les legislacions, reglaments i costums d’altres països en els quals aquestes corporacions realitzen els seus negocis. Aquesta observació suggereix que les companyies del tipus GAFA tenen un immens poder per gestionar i manipular la societat (per a bé o per a mal) d’acord amb els seus interessos econòmics. Les quantitats massives de dades recol·lectades sobre les persones, empreses i institucions en les xarxes socials, així com les compres de productes i serveis efectuats a través d’internet en plataformes on-line, possibiliten la inferència de patrons de comportament personals i predir, a la vegada que infondre, conductes favorables als seus interessos.
No obstant això, algunes de les companyies GAFA es troben en processos d’investigació judicial en els mateixos Estats Units per pràctiques monopolístiques. Segons el diari The New York Times del 6 d’octubre de 2020, els representants del Partit Demòcrata de la Cambra de Representants investiguen si Google, Amazon, Facebook i Apple havien exercit i abusat del seu poder empresarial i demanaren canvis més radicals en les lleis antimonopoli americanes. Van dir que el Congrés hauria de considerar il·legalitzar que els gegants tecnològics ofereixen un tracte preferencial als seus propis productes, com fa Google amb els resultats de les seues cerques. Endemés, van recomanar restaurar la competitivitat mitjançant la divisió efectiva de les grans corporacions, controlant la concentració de mercat i interposant obstacles perquè absorbisquen noves empreses.
Foment del lideratge americà
Si bé els Estats Units no compten amb una iniciativa global i centralitzada equivalent a la xinesa Made in Xina 2015, en els últims anys s’ha observat un augment d’iniciatives polítiques en matèria d’IA. Entre d’altres, el maig de 2018 es va establir un Comité per assessorar i ajudar al Consell Nacional de Ciència i Tecnologia, per tal de millorar l’eficàcia general dels esforços federals d’investigació i desenvolupament de la IA. Pocs mesos després, el govern federal va crear la campanya AI Next de l’Agència d’Investigació de Projectes Avançats de Defensa, amb una inversió de més de dos mil milions de dòlars per desenvolupar la propera onada de tecnologies i ser pioners en la generació d’algoritmes d’IA que resolguen, per exemple, el raonament del sentit comú o computació cognitiva, que és una tècnica que pretén que una màquina puga arribar, o almenys acostar-se bastant, a les mateixes conclusions que arriben els humans.
El febrer de 2019 es va llançar la Iniciativa Americana d’Intel·ligència Artificial per millorar la investigació i el desenvolupament de la tecnologia, així com de la força de treball i la participació internacional. La Iniciativa ordena als organismes federals que adopten mesures per augmentar el lideratge dels Estats Units en matèria d’IA, com per exemple, donar prioritat a la investigació i desenvolupament d’aquesta tecnologia, posar a disposició dels investigadors i la indústria recursos com les dades federals, i establir orientacions i normes per als diversos sectors. Així mateix, fomenta el lideratge nord-americà al mateix temps que tracta de protegir les llibertats civils i la privacitat.
La Unió Europea
La Unió Europea és una potència en el sistema tècnic operacional de la robòtica (industrial i professional, fàbriques intel·ligents, conducció autònoma, etc.). Produeix més d’un quart de tots els robots industrials i de serveis del món, i se situa a l’avantguarda de la utilització de la IA en els processos de fabricació. En 2019 i segons la consultora Capgemini, el 51% dels majors fabricants europeus aplicaven almenys un element d’IA en les seues operacions, per davant del Japó amb el 30%, dels Estats Units amb el 28% i de la Xina amb l’11%, sent liderat el rànquing per Alemanya en un 69%, seguit de França en un 47%.
La Comissió Europea ha afirmat que la IA està contribuint al fet que el sector industrial resulte més eficient, de manera que la IA seria la principal impulsora del creixement econòmic i productiu i contribuiria a la sostenibilitat de la base industrial europea. En efecte, els robots europeus convencionals i autònoms són tan eficients com els xinesos o americans treballant 24 hores al dia els 365 dies de l’any. En altres paraules, l’automatització fa que els costos de la mà de l’obra perden rellevància en el procés de decisió sobre on situar la fabricació.
Que la fabricació torne a Europa
El desembre de 2018 la Comissió Europea va presentar el Pla Coordinat sobre la IA, en el qual s’esbossen les línies mestres de l’estratègia industrial i tecnològica AI Made in Europe amb una IA ètica, segura i d’avantguarda. Amb aquesta estratègia es van adoptar una sèrie de mesures per enfortir la indústria, com per exemple, intensificar les inversions públiques i atreure les inversions privades, reforçar la investigació i la innovació en tots els sectors de la indústria, apropar la IA a les pimes i usuaris potencials, i fomentar la modernització dels sistemes d’educació.
En aquest sentit, la Comissió Europea ha destinat al Programa Marc Horitzó Europa (2021-2027) més de 95.000 milions d’euros, on evidentment les tecnologies de la IA estan ben dotades. L’objectiu general del programa és aconseguir un impacte científic, tecnològic, econòmic i social de les inversions de la Unió Europea en investigació, desenvolupament i innovació, per enfortir les bases científiques i tecnològiques i, en conseqüència, per fomentar la competitivitat de tots els Estats membres.
Per anar acabant, amb l’estratègia AI Made in Europe, la Unió Europea marca el rumb a seguir: augmentar la competitivitat amb les tecnologies de la IA, la robòtica autònoma i el big data, satisfer les aspiracions de la ciutadania i respondre a les necessitats de la societat edificant una IA fiable i ètica centrada en l’ésser humà que garantisca la Carta dels Drets fonamentals de la Unió Europea. Tot aquest conjunt de mesures contribuirà notablement al fet que el sector industrial resulte més eficient i que la fabricació ara deslocalitzada a la Xina torne a Europa, com de fet està ja ocorrent per diversos factors.
El diumenge que ve analitzarem la situació de la carrera tecnològica digital entre la Xina, la Unió Europea i els Estats Units. Bon dia i que tinguem sort.
Arturo Gradolí, informàtic, filòsof i historiador. Doctor en estudis històrics i socials en ciència i tecnologia.
