La Unió Europea apunta a un estil econòmic basat en la competitivitat empresarial i la veu ciutadana, mentre que els Estats Units es mostren més còmodes en les pràctiques empresarials de les grans corporacions que, de vegades, són acusades de conductes monopolístiques. Per la seua banda, la Xina persegueix desbancar els nord-americans ajudant algunes empreses seleccionades en el desenvolupament de la IA (intel·ligència artificial). Tant nord-americans com xinesos lideren la innovació de l’economia de les dades, però, ¿passa el mateix amb la robòtica? En quina situació es troba la carrera tecnològica entre la Xina, els Estats Units i la Unió Europea? Començarem analitzant la Xina.
Els campions nacionals xinesos
La Xina és relativament feble quant a innovació i el seu sector productiu industrial no està sustentat en general en l’alta tecnologia. Tot i que va escalant posicions en l’Índex Mundial d’Innovació, incloent-hi la regió administrativa especial de Hong Kong, l’any 2022 la Xina es trobava en la posició 13 de l’Índex per darrere de països com Suïssa, Estats Units, Suècia, Regne Unit, Països Baixos, Corea del Sud, Singapur, Alemanya, Finlàndia, Dinamarca, França i el Japó, i lleugerament per davant d’Àustria, Estònia i Luxemburg, i molt per davant d’Espanya que es troba en la posició 29.
No obstant això, la millora progressiva en innovació al país asiàtic ve de la mà del suport tecnològic a les empreses per un govern que vol ser líder en IA, i on l’ajuda estatal per ampliar l’ús de la tecnologia de la informació i digitalitzar la fabricació és impulsada també pels governs locals i regionals. El Govern xinés va seguir inicialment un enfocament de no-intervenció en la digitalització que va permetre l’experimentació per part dels principals actors de les telecomunicacions, però ara està donant suport activament la digitalització i la construcció de la infraestructura digital, no només com a desenvolupador sinó també com a consumidor.
En aquest sentit, les grans empreses com la plataforma comercial Alibaba, el motor de cerques a internet Baidu i la indústria de les comunicacions i videojocs Tencent, estan desenvolupant tecnologies d’IA i finançant prop de 120 companyies afins. Empreses, que a més a més, han estat seleccionades com a campions nacionals pel govern xinés per a desenvolupar sectors específics de la IA. Podem observar que tals campions, de la mateixa manera que les grans corporacions nord-americanes, estan enquadrats majorment dins de dos dels sistemes tècnics específics de la IA denominats informacional i transaccional.
És important aclarir que el sistema informacional explota el creixement exponencial de les dades (cercadors d’internet, anàlisi del big data, xarxes socials, etc.) mentre que el sistema transaccional digitalitza models de negoci (e-Commerce, economia compartida, plataformes digitals de transaccions comercials de béns i serveis, etc.). Per la seua banda, el sistema denominat operacional, és el tercer sistema específic de la IA que combina les dades amb l’automatització (robòtica industrial i professional, fàbriques intel·ligents, conducció autònoma, etc.).
Lideratge mundial en 2030
Així mateix, el govern xinés que ha emfatitzat l’ús de la IA en àrees com la defensa i els automòbils autònoms, també ha promogut en gran manera la seua utilització en l’atenció mèdica i no menys de 130 empreses a la Xina ja estan aplicant IA específicament en el sector de la medicina. En 2017, i en el marc de l’estratègia transversal Made in Xina 2015 per transformar el país en una poderosa potència d’alta tecnologia, Beijing va anunciar el Pla de desenvolupament de la intel·ligència artificial de pròxima generació, la qual considera la IA com una prioritat nacional i com la principal força impulsora de la modernització industrial i la transformació econòmica amb la qual vol aconseguir el lideratge econòmic mundial en 2030.
Però, la Xina té un sistema polític totalitari, i el Pla sembla estar guiat addicionalment per preocupacions de seguretat nacional i estabilitat social. Tal com afirmen alguns especialistes, la IA s’utilitza també per al control social amb l’objectiu de reprimir la dissidència política democràtica. En altres paraules, vigilància al mode d’un panòptic d‘IA per l’observació total. Aspectes que ampliarem al tercer lliurament d’aquesta temàtica.
El pròxim diumenge analitzarem els Estats Units d’Amèrica i la Unió Europea. Bon dia i que tinguem sort.
Arturo Gradolí, informàtic, filòsof i historiador. Doctor en estudis històrics i socials en ciència i tecnologia.
