El govern espanyol no presentarà cap recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’horaris comercials de la Generalitat. Segons ha informat la conselleria d’Economia, la comissió bilateral Estat-Generalitat, celebrada aquest dimecres, ha acabat amb un acord que ha posat fi al conflicte amb la llei.
En la reunió, a la qual han assistit la secretària autonòmica d’Economia Sostenible, Sectors Productius i Comerç, Blanca Marín, i el director general de Comerç i Consum, Natxo Costa, ha permés a la Generalitat “aclarir alguns punts en els quals podria haver-hi discrepància” sobre la Llei de Comerç i “tancar definitivament el conflicte sobre horaris comercials”.
La polèmica es va iniciar amb el govern del Partit Popular, que considerava que alguns aspectes podrien ser inconstitucionals. En primer lloc, l’executiu de Rajoy va posar l’accent en el fet que la Generalitat dictara el tancament del comerç en determinats dies de l’any. També qüestionava que dins d’una zona de gran afluència turística (ZGAT) s’impose un tancament, i dubtava de la revisió cada quatre anys de quines zones eren ZGAT.
Dies enrere, tant Costa com el conseller d’Economia, Rafa Climent, asseguraven que la reunió amb Madrid seria fructífera i confiaven que la bilateral es tancara satisfactòriament, com finalment ha passat. Tot i això en l’acord assolit es preveu introduir lleugeres modificacions de caràcter tècnic per a aclarir matisos que no afecten l’esperit de la Llei i que es redactaran en els propers dies.
Un pacte que no agrada ningú, el salvavides de la llei
La llei d’horaris comercials va nàixer després d’un llarg procés de negociació entre el departament d’economia, les diferents patronals del comerç, empresaris i sindicats amb l’objectiu de limitar l’obertura dels establiments comercials els diumenges i dies festius. La norma definitiva, que va entrar en vigor en febrer, va ser un text “que no agradava a ningú”–tal com el va definir el conseller d’Economia–, però consensuat entre tots.
Segons ha explicat Costa, les discrepàncies que el govern espanyol podia tindre sobre si el tancament de determinats festiu contravenia l’interés general, s’han dissipat en posar de manifest l’acord amb el sector “que inclou també els consumidors”.
La llei definitiva, que va entrar en vigor en febrer i que ha sigut validada aquest dimecres per l’Estat, estableix l’obertura de 38 festius en les cinc Zones ZGAT de València i en la totalitat de la ciutat d’Alacant, en el període comprés entre el Diumenge de Rams i el diumenge posterior al Dilluns de Pasqua i entre el 15 de juny i el 5 de gener. No obstant això, hi haurà excepcions i el 24 de juny els comerços no obriran a Alacant com tampoc ho faran el 19 de març i 15 d’agost a València.
En canvi, poden obrir 40 dies en el mateix període les localitats que tenen una ZGAT tot l’any com són Finestrat, Torrevella, Alfàs del Pi, Benissa, Oriola costa i el Pilar de la Foradada costa i Alboraig a València, mentre que ho faran 28 dies en Setmana Santa i entre el 15 de juny i 15 de setembre les localitats que tenen declarada una ZGAT parcial com són Altea, Benidorm, Benicàssim, Santa Pola, Sogorb, Ondara i Calp, entre altres.
La resta de municipis que no tenen Zones de Gran Afluència Turística podran obrir fins a onze festius que es decidiran en funció de diferents criteris: quan hi haja acumulació de festius; els primers diumenges de les rebaixes (després del 6 de gener i el primer de juliol); el Diumenge de Rams, el Divendres Sant, el Dijous Sant quan siga festiu estatal o autonòmic i el Diumenge de Pasqua, i els diumenges entre el 26 de desembre i el cinc de gener.
