La Veu del Sud continua avançant amb l’objectiu de convertir-se en el primer digital territorial del Grup La Veu centrat específicament en les comarques meridionals del País Valencià. El projecte, que es troba actualment en fase de presentació i captació de suport, vol oferir informació elaborada des del sud i per al sud, amb una redacció arrelada al mateix territori.
L’editor del Grup La Veu, Moisès Vizcaino, i Lluís Sempere, periodista vinculat al desenvolupament del projecte, han explicat els detalls de La Veu del Sud en una entrevista al programa Lliure Directe de Ràdio Klara, dins de l’espai setmanal dedicat a les entrevistes de Diari La Veu.
La proposta pretén cobrir informativament els tres Vinalopós, el Baix Segura i l’Alacantí, cinc comarques que configuren l’àmbit territorial inicial del nou mitjà.
“Volem parlar de la gent que treballa, que fa país i territori des del sud”, ha explicat Sempere. Una de les prioritats serà precisament donar visibilitat al treball d’entitats socials, culturals i cíviques i a les iniciatives relacionades amb el territori i la llengua que habitualment tenen dificultats per trobar espai en els grans mitjans.
Informar del sud des del sud
Una de les principals característiques del projecte serà la seua implantació territorial. La Veu del Sud no planteja simplement incrementar les informacions sobre les comarques meridionals elaborades des de València, sinó disposar d’un periodista que visca i treballe al mateix territori.
Lluís Sempere desenvoluparà la seua tasca des de Crevillent, una ubicació que permet accedir en aproximadament una hora als diferents punts de les cinc comarques que conformaran l’àmbit del digital.
“No parlarem del sud des del centre”, remarquen els impulsors. L’objectiu és que siguen professionals instal·lats al sud els que expliquen què ocorre al sud, amb contacte directe amb associacions, col·lectius, institucions i ciutadania.
La decisió respon al que els promotors consideren un “buit informatiu”. Sempere assegura que aquesta percepció està apareixent també en les presentacions públiques: “La gent té ganes de tenir informació del sud, per al sud, sobre la gent d’aquí i feta en llengua pròpia”.
Una portada pròpia
La Veu del Sud tindrà, a més, una portada digital pròpia, de manera semblant a l’estructura actual de Diari La Veu i La Veu dels Llibres.
El nou mitjà estarà integrat tecnològicament dins del Grup La Veu, però conservarà la seua identitat territorial. Els continguts podran aparéixer també en la portada general de Diari La Veu, mentre que els lectors podran accedir directament a la portada específica de La Veu del Sud.
Aquest sistema permetrà que les informacions produïdes des de les comarques meridionals arriben també al conjunt dels lectors del diari, alhora que el nou projecte disposarà d’un espai propi per construir una agenda informativa vinculada al territori.
Vizcaino ha reivindicat que la iniciativa no constitueix un desembarcament sobtat del Grup La Veu al sud. El diari ha mantingut durant anys relacions amb entitats com El Tempir, ha participat en activitats organitzades a les comarques meridionals i durant tres anys va comptar amb un periodista treballant des d’Alacant.
200 agermanaments per fer-lo possible
La posada en marxa de La Veu del Sud està condicionada, però, a aconseguir els recursos necessaris per garantir la viabilitat periodística del projecte.
El Grup La Veu ha fixat com a objectiu mínim 200 agermanaments de 150 euros anuals. Els diners es destinaran a través de la Fundació La Veu del País Valencià a finançar el treball periodístic necessari perquè el nou mitjà puga funcionar.
En el moment de l’entrevista, Vizcaino situava aproximadament entre un 25% i un 30% el percentatge de l’objectiu econòmic ja aconseguit.
El model segueix la filosofia de micromecenatge amb què el Grup La Veu ha sostingut altres projectes periodístics. Vizcaino recorda que el diari funciona gràcies al suport d’un miler de persones agermanades i defensa traslladar aquest sistema al nou digital territorial.
Una ronda de presentacions pel territori
La campanya va començar amb una presentació a Alacant el 5 de setembre i està recorrent diferents municipis per a explicar directament el projecte i sumar entitats i persones agermanades.
Entre les pròximes parades figuren Oriola, Novelda, Petrer i Crevillent, a més d’altres municipis encara en preparació.
Precisament, Crevillent acull aquest divendres una nova presentació a les 20 hores a l’Ateneu Popular, al carrer Estanc, número 3. Hi participaran, entre altres, Maria Mandarina i el professor de música i activista Ivan Lledó, vinculat durant anys a iniciatives en defensa de la llengua, la cultura i els drets socials.
Les trobades estan servint també per a teixir una xarxa de contactes amb les associacions del territori que, una vegada el mitjà estiga en funcionament, poden convertir-se en fonts habituals per a la cobertura informativa.
“Fer justícia mediàtica amb el sud”
El projecte s’emmarca en una estratègia territorial més àmplia del Grup La Veu. Vizcaino ha recordat que el full de ruta plantejat coincidint amb el desé aniversari del diari incloïa la creació de diferents edicions territorials: La Veu del Sud, La Veu del Xúquer, La Veu del Túria, La Veu de les Comarques Centrals, La Veu de les comarques de la Plana i La Veu del Nord.
Desenvolupar tota aquesta xarxa necessitaria, segons els càlculs exposats durant l’entrevista, entre 1.000 i 1.200 nous agermanaments, motiu pel qual el grup ha decidit avançar gradualment i començar per les comarques meridionals.
La Veu del Sud naix així amb una doble aspiració: reforçar la informació de proximitat en valencià i aconseguir que el que ocorre a Alacant, Crevillent, Elx, Oriola, Novelda, Petrer i la resta de municipis meridionals arribe també als lectors de la resta del País Valencià i del domini lingüístic.
