L’exposició Del blau al blau, de l’artista Agustín de Celis Gutiérrez, es va inaugurar a la sala Quatre Cantons de Vilafamés (la Plana Alta) el cap de setmana passat i es podrà visitar fins al 28 de juny. La mostra, organitzada per l’Associació d’Amics i Amigues del Museu (AAMAC), proposa un recorregut monocromàtic per la trajectòria del creador càntabre, vinculat històricament al projecte fundacional del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés Vicent Aguilera Cerni (MACVAC).
De Celis va ser un dels artistes que, a finals dels anys seixanta, va respondre a la crida d’Aguilera Cerni per a aportar obres al futur museu de Vilafamés. Des d’aleshores, l’artista i la seua família han mantingut una estreta relació amb el municipi, on han passat llargues estades i han establit vincles culturals i personals.
El president de l’AAMAC i curador de la mostra, Xavier Allepuz, va assenyalar la importància “d’aquells primers artistes que es van convertir en ambaixadors de Vilafamés i van donar a conéixer en l’àmbit internacional el projecte museogràfic d’Aguilera Cerni”. Per aquest motiu, l’exposició es presenta també com un homenatge a un dels fundadors del MACVAC.
La mostra reuneix una selecció d’obres representatives de la llarga trajectòria artística i intel·lectual, d’àmbit internacional, de De Celis. Allepuz va destacar que les peces “mostren unes propostes molt suggeridores amb la investigació de la llum i el color”.
El mateix artista va explicar que Del blau al blau reflecteix tant la seua evolució creativa com els paisatges que han marcat la seua vida, “des del mar Cantàbric fins al Mediterrani”. En aquest sentit, va afirmar que la mostra “és la meitat de la meua vida artística, ja que reflecteixen diferents moments des de la meua tornada de Roma, el 1965, fins avui en dia”.
Agustín de Celis
Pintor i gravador nascut a Comillas (Cantàbria) el 1932, es va traslladar a Madrid on es va doctorar en Belles Arts per la Universitat Complutense exercint posteriorment com a professor titular de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura.
En la dècada dels 60 va fixar la seua residència a Roma, on va obtindre el Premi de la Reial Acadèmia de Sant Ferran. No obstant això, va tornar a Madrid cap al 1966, on va instal·lar el seu estudi, rebent el 1971 el Premi Nacional de Pintura. A més, va rebre la Medalla d’Or del Senat Italià, el Premi del Congrés dels Diputats, Premi Ibèria i Premi Ministeri de Cultura.
Ha participat en les biennals de Sao Paulo i Venècia, i ha dut a terme exposicions en diverses ciutats de l’Estat, Roma, París i Nova York.
L’artista, centrat en un principi en la pintura figurativa, després de l’estada a Roma va evolucionar cap a l’abstracció primer i l’expressionisme després. Serà en els últims anys quan reprenga la mar com a element clau en la seua obra.
