Al barri valencià de Benimaclet s’ha constituït una plataforma per tal d’impulsar un «Any Carles Salvador» just quan es compleixen els 70 anys de la defunció del poeta, el 7 de juliol del 1955.
Carles Salvador és molt recordat a Benimaclet, on va fer de mestre i on li va dedicar molts dels seus poemes: «Miren si ací hi ha alegria / en este Benimaclet / que el carrer més trist de tots / és el carrer Alegret». De fet, un carrer i una escola porten el seu nom en homenatge.
Per aquest motiu, diferents entitats del barri com el Centre Instructiu Musical, el grup de Joves, el grup de dolçaines Estrela Roja i les associacions veïnals han començat a promoure una plataforma per tal d’organitzar un seguit d’actes en commemoració del poeta.
Entre les diferents propostes destaca la petició a l’Ajuntament de València per tal «que convoque un concurs per tal de fer un monument a Carles Salvador, per col·locar a la via pública», i proposen diferents possibles ubicacions: davant la casa on va viure o davant l’edifici de l’antiga cooperativa on va donar classes.
També proposen instal·lar diferents plaques commemoratives, així com crear una ruta carles Salvador per donar a conèixer la seua memòria al barri.
Entre les altres accions que s’estudien per tal de commemorar l’Any Carles Salvador, s’inclou la institució d’un premi de narrativa amb el seu nom o la reedició en format facsímil dels llibrets de falla que va escriure, així com diferents actes amb les escoles del barri o un homenatge al cementeri de Benimaclet, on està soterrat. Si bé aquestes encara són idees que cal acabar de concretar. A més, la mateixa plataforma està oberta a la incorporació d’altres entitats culturals de fora del barri.
Mestre i poeta
Des de 1932, Carles Salvador havia consagrat tots els seus esforços a divulgar la normativa ortogràfica aprovada a Castelló, també coneguda amb el nom de les Normes de 1932, conscient com era de la importància vital que representava per al valencià acabar amb l’anarquia ortogràfica dominant entre els escriptors valencians. Gràcies a ell, molts valencians havien aprés a llegir i escriure en la llengua pròpia. Primer des dels cursos per correspondència publicats a El Camí entre 1932 i 1934, i posteriorment com a fundador dels cursos de llengua i literatura de Lo Rat Penat el 1949.
Va destacar en múltiples facetes de producció intel·lectual, com ara una important obra assagística i periodística, amb la publicació de nombrosos articles als més destacats diaris i setmanaris valencians, la major part d’ells sobre temes d’ensenyament, de llengua o de reflexions nacionalistes. També una discreta obra narrativa i teatral, amb la publicació de diverses narracions breus i un grapat d’obres teatrals, la major part d’elles aparegudes abans dels anys trenta. Però on destacarà fonamentalment serà en la important obra poètica que hi publicà i en la magnífica tasca gramatical que dugué a terme al llarg de la seua vida.
És aquest aspecte de gramàtic i de defensor de l’ensenyament del valencià, el que més està present encara hui. Des de 1951 fins a 1978, la Gramàtica Valenciana de Carles Salvador fou el text on milers de valencians i valencianes aprengueren a llegir i escriure en valencià als cursos de llengua i literatura organitzats per Lo Rat Penat. També tingué un paper clau en la fundació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana el 1934, o en l’aprovació de les Normes ortogràfiques de Castelló el 1932, i sobretot en la seua difusió amb la publicació dels cursos d’ortografia i morfologia per correspondència al setmanari El Camí o de diversos opuscles gramaticals. De fet, gran part de la seua activitat cultural i literària s’ha d’entendre en funció de les necessitats de difusió de la llengua entre els diversos sectors del poble valencià, des de la seua obra periodística, a través de la qual donarà a conéixer els seus plantejaments valencianistes, com ara la defensa de la unitat de la llengua catalana, la seua tasca com a mestre, fent palés la necessitat d’ensenyar als xiquets i xiquetes valencians en la llengua pròpia, o l’etapa com a poeta avantguardista que no fou sinó l’intent de modernitzar la poesia valenciana. En aquest sentit hem de recordar que el 1930 afirmava que publicava els seus poemes «per exemplaritat propagandística, d’acció. Soc un polític de l’idioma».
