La pestanya «exposicions» del web de Cànem permet accedir a tres finestres: «anteriors» (cap enrere, fins al 2013); «actuals» (les de 2026. La més recent, fins al passat 30 de juny: La memòria del bosc, de Jerónimo Uribe) i «pròximes». Punxes insistentment en aquesta última… I res. Res perquè la històrica galeria de Castelló de la Plana tanca i ja no té cap horitzó de futures inauguracions. Punt final a 52 anys (des del 1974) de compromís artístic, de mantenir oberta “una finestra a l’art contemporani des de Castelló”, assenyala Acció Cultural del País Valencià, una de les entitats que més han elogiat públicament la trajectòria insuperable d’aquesta sala. “Gràcies per haver creat un espai de llibertat i cultura en temps en què fer-ho no era senzill”, insisteixen des d’ACPV.
La columnista Amparo Panadero ha escrit que “gràcies a Pilar Dolz, la ciutat ha rebut en aquests anys l’aire fresc de les millors expressions artístiques. Les més avantguardistes, transgressores i belles. No era una galeria qualsevol, era un motor generador de cultura que durant cinquanta anys ha sigut una gran finestra oberta a la modernitat”. Per a la periodista, Cànem ha sigut “una galeria a l’altura de les millors, amb la seua presència en fires com ara Arco i en altres d’internacionals” i “un espai revitalitzador, energètic; un lloc que ha revolucionat el món de l’art i la cultura castellonenca. Cada exposició ha sigut un acte revolucionari, una escapada a altres mons”, conclou en la seua tribuna al diari Mediterráneo.
Pilar Dolz fou la fundadora de Cànem. I l’ha dirigida juntament amb Rafael Menezo des de la seua creació. Ara, es jubila. El món de l’art i del col·leccionisme no travessa pels millors moments. Menys encara, amb la dificultat afegida de la seua ubicació. Perquè si el País Valencià pateix globalment el ferotge centralisme espanyol, el de Castelló de la Plana és doblement perifèric: l’estatal i el que exerceix València. La galerista no es retira del tot, ja que, segons ha dit en una carta oberta, mantindrà el taller de gravat.
Debut amb Heras, Boix i Armengol
Las primera mostra de Cànem, segons s’ha recordat en les diverses informacions aparegudes, fou l’exposició de desembre del 1974 amb obra de Manolo Boix, Artur Heras i Rafael Armengol, amb un text per al catàleg escrit per Joan Fuster. Després, una primera gran mostra d’Andreu Alfaro (1975). I un any després, L’Art Actual al País Valencià, una mostra col·lectiva en la qual va participar Josep Renau després del seu retorn de l’exili i on es van ajuntar tots els noms imprescindibles de l’època. La sala ha estat oberta ininterrompudament des d’aquell desembre del 1974 fins a juliol del 2026, i la seua agenda era de cinc/sis exposicions anuals. I almenys una d’elles, col·lectiva. En 2024, amb motiu del cinquanta aniversari, acollí de nou una mostra conjunta d’Heras, Boix i Armengol.
En la seua carta, Dolz diu que “aquesta ha sigut una casa oberta a l’art més nou que ens ha fet aprendre i créixer, gaudir i estimar, i, sobretot, compartir la passió més profunda, més elevada, que pot ser l’amor per l’art, des del nostre entorn més pròxim que és la ciutat de Castelló, amb un peu en el món i esperit universal. Per a nosaltres, ha sigut un viatge vital, imprescindible, transcendent, en el qual hem posat l’ànima, la pell, el cervell i tot el temps al nostre abast”, conclou.
Esperit valencianista
Per a ACPV, amb la seua clausura, “Castelló de la Plana perd l’última de les galeries d’art de la ciutat i un dels espais que més han contribuït a acostar l’art contemporani i les noves tendències artístiques al públic castellonenc durant les últimes cinc dècades”. I afigen que per a Acció Cultural del País Valencià, “aquesta és també una història pròxima. Pilar ha estat vinculada a la nostra acció des dels seus inicis i ha compartit amb l’entitat una llarga trajectòria de defensa de la cultura i del país. Aquesta complicitat es va fer especialment visible —expliquen— en moments importants de la història d’Acció Cultural”.
“Dolz —recalquen— va ser una de les artistes que va participar en Art en Acció, la iniciativa que va reunir obres donades per més d’un centenar d’artistes per contribuir a fer front a les multes imposades a ACPV arran de les emissions de TV3 al País Valencià. Entre les peces aportades per l’artista figuren obres gràfiques com Paret 1 i Paisatge LIII. Una prova de la generositat i el compromís que ha mantingut al llarg dels anys amb els projectes culturals i cívics del País Valencià”, elogien.
