El 12 d’agost del 1897 va nàixer a Algemesí el compositor Josep Moreno i Gans, un dels millors compositors valencians de la seua generació. Després dels seus primers estudis musicals a la localitat de la Ribera Alta, va marxar a Madrid per ampliar la seua formació en el Conservatori Nacional des del 1918 en les disciplines d’Harmonia i Composició de la mà de Conrado del Campo. Durant els seus primers anys d’estada a la capital de l’estat espanyol, període d’«aprenentatge llarg i existència difícil» -segons confessava en una entrevista el 1930-, va compaginar la plaça de fagot a l’orquestra del Teatro Novedades amb la preparació de les oposicions a director de bandes civils i militars, que va guanyar el 1925.
En el terreny de la composició, obres com Gasela de Hafiz (1926), per a piano i cant, les Dues melodies per a violí i piano (1926-1927) o el Preludi i dansa en La major (1927), per a orquestra de cambra, el van conduir a l’obtenció del Premio final de Composición del Conservatorio el 1928 i, de manera immediata, a l’assoliment del Premio Nacional de Música d’aquest mateix any -concedit per un jurat que componien Rogelio Villar, Antonio Fernández Bordas i Manuel Palau- amb Pinceladas goyescas per a orquestra, estrenades a València el 1929 i presentades a Madrid l’abril de l’any següent per l’orquestra Simfònica Arbós.
Becat per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1932, Moreno Gans va emprendre, entre 1933 i 1935, un viatge de perfeccionament per diversos països europeus com ara Itàlia, Àustria, Alemanya o França. En el transcurs va conéixer altres compositors com Ottorino Respighi, Alfredo Casella, Paul Hindemith, Maurice Ravel i Pau Casals. Al seu retorn a Madrid, va començar a treballar com a operador de Ràdio Madrid, fins a la seua jubilació el 1963.
Membre de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes, autor de diverses cançons de lluita -com Cant a València (1936) o Alba del 6 de gener (1937), amb textos de Luis de Tapia i d’Ortega, respectivament- i secretari del Conservatori de València el 1938, després de la Guerra Civil, Moreno Gans va patir una depuració parcial que va retardar la seua reincorporació a la vida musical pública, iniciada amb obres com la Suite per a piano en Si menor (1939) o el Quartet de corda n. 1 en Re major (1940).
Josep Moreno i Gans va morir als setanta-nou anys a Muxía, la Corunya, el 28 d’agost del 1976.
Va formar part de la Banda Simfònica Santa Cecília de la Societat Musical d’Algemesí i en l’actualitat, l’Auditori i l’Escola de Música de la Societat Musical d’Algemesí i el Quartet Moreno Gans en recorden el nom.
Fonts: Enciclopèdia Catalana / Germán Gan, «José Moreno Gans», Real Academia de la Historia / Viquipèdia
