Picanya (l’Horta Sud) fou de les primeres ciutats en allò d’omplir les parets mitgeres amb obres d’art. Amb aquella primera i discreta obra de finals dels 80, la més antiga, i amb les més recents —la que s’acaba d’estrenar, en un dels frontons de l’IES Enric Valor, enguany— la localitat promou una ruta per tots ells, l’anomenat Passeig dels Murals (picanya.org). Però la dana del 2024 també es reflecteix en aquest recorregut.
Aquesta ruta té quatre aportacions molt relacionades amb el desastre de fa dos anys. Una, per què va desaparéixer la casa on estava pintat i s’ha refet des de zero (Futur, de l’artista plàstic local Giacomo Pennicchi). Una altra, per què és l’emblema de la recuperació: La força de la unió, dels valencians Adrián Mateo, Dridali i Antonio Santoyo, Furyo. Una tercera que fou un regal del València CF (Units com sempre, de Sink) per mostrar la solidaritat amb un dels municipis afectats per les inundacions. I una quarta també de Pennicchini, Naturae, en previsió poc abans de les inundacions i que en 2025 es va executar finalment.
Des d’aquell espontani mural al costat de l’església pintat com a element de millora de l’espai públic, de 1988 o 89, no té data, Picanya va apostar per l’art urbà. A partir del 1992 es van multiplicar. “Són intervencions plàstiques que han fet de mitgeres, parets o altres elements poc enriquidors del paisatge urbà, autèntics llenços on diferents artistes, especialment artistes locals, han deixat mostra del seu talent”, expliquen des del consistori.
El més recent: del 2026
A una de les façanes dels frontons de l’IES Enric Valor, en concret a l’orientada a l’avinguda de la Generalitat Valenciana, s’ha estrenat enguany (el passat 14 de juliol del 2026) un mural de l’artista Udane Juaristi, Urdatxo. Reprodueix la imatge de Conchi Lillo, biòloga i doctora en neurociències per la Universitat de Salamanca, i especialista en neurobiologia de la visió.
Aquest treball forma part del projecte Dones de ciència, una iniciativa de la Universitat Politècnica de València que té com a objectiu” visibilitzar i retre homenatge a dones científiques de referència en els seus camps d’estudi des del treball de, també, destacades dones artistes amb reconegut prestigi al món del muralisme”.
Després de la dana
De l’any passat és Units com sempre, de Xemayo Sink. Es tracta d’un regal de la Fundació València CF. Vol retre homenatge a l’esforç col·lectiu posterior al desastre de la dana amb una obra on es plasma una samarreta del València CF entre el fang, i la imatge del futbolista picanyer del València CF Rubén Iranzo.
Està a la façana nord del Motor de Valero, en l’avinguda de Pablo Iglesias. El mural de Xemayo Sink “reflecteix la força col·lectiva del nostre poble, amb Iranzo com a rostre que simbolitza la dedicació de tots els que es van arromangar i van treballar, i encara treballen, per a ajudar a la recuperació”, expliquen.
La dana va parar en sec l’execució prevista del nou mural de l’artista picanyer Giacomo Pennicchi, en l’avinguda de Santa Maria del Puig cantonada amb Ramón y Cajal. Aquesta peça doble (en dues parets de dos blocs diferents) i de gran format, titulada Naturae, “és un homenatge al modernisme valencià, als brancals de les portes antigues, a les etiquetes tarongeres i, finalment, un cant a la natura”, expliquen. Forma part del projecte de rehabilitació dels blocs d’habitatges plurifamiliars més antics del municipi.
En la plaça de Manuel Broseta, els joves artistes valencians Dridali i Furyo han regalat al poble de Picanya La força de la unió. En aquesta peça, que ocupa tota la façana est del Mercat Municipal, els reconeguts autors han volgut retre homenatge “a la lluita col·lectiva dels nostres pobles per a enfrontar els terribles efectes de la dana en els 78 municipis afectats”. Al mural, “veiem unes mans que estiren, unides, d’una corda. Un símbol, una al·legoria de com, sols l’esforç compartit, ens ha permés i ens permetrà avançar en el camí de la recuperació”, han recalcat des de Picanya.
Desaparegut per la barrancada
L’artista italo-picanyer Giacomo Pennicchi, de nou, proposa ara un divertit joc de perspectives sobre la façana est de l’edifici d’Almassereta 19. La casa és nova: l’anterior —i amb ella el primer mural, de 2022— va ser enderrocada pels danys de la barrancada del 29 d’octubre del 2024. El seu creador va refer l’obra, evidentment des de zero.
“En aquestes transitades escales, al final de la passarel·la del Mercat, Giacomo planteja una barreja de perspectives (trompe-l’oeil es diu aquest recurs decoratiu) en què unes enormes lletres de brillants colors ens conviden a entendre on ha d’estar el nostre futur, i que no és un altre lloc que la mare Terra. Perquè sense planeta, no hi ha futur”, expliquen. Un punt molt concret sobre el mateix carrer Almassereta “ens indica on hem de situar-nos per a gaudir al màxim del joc de perspectives i colors”.
