Són uns animalets que donen molt de sabor i fan bons tots els guisats, aparellats de la manera que vulguem. En aquest cas cal fer un sofregit de ceba i tomaca, abundós, amb alls, un pimentó vermell i un bocí de vitet. En acabant cal traure les valves al marisc i afegir-lo a la cassola. És un plat, doncs, que es pot menjar a cullerada franca, encara calent o a temperatura ambient, segons l’època de l’any. En fan per alguns llocs del Rosselló.
Musclos i cloïsses
Ingredients (4 racions): 1,5 kg de musclos, 1 kg de cloïsses, 2 cebes, 3 tomaques, 1 pimentó vermell, alls, julivert, 1 vitet, vi blanc, farigola, llorer, oli d’oliva i sal.
Preparació: d’entrada netejarem els musclos, els posarem en una olla, hi afegirem les cloïsses, ho taparem i ho deixarem al foc, no gaire fort. Mentrestant, pelarem i trinxarem les cebes i tres o quatre alls. En acabant pelarem i picolarem les tomaques. Seguidament traurem el peduncle i les llavors al pimentó i l’esbocinarem. A continuació trinxarem mitja dotzena de branquillons de julivert. Quan musclos i cloïsses s’hauran obert els traurem, en colarem el suc (que reservarem) i els deixarem en una plata. Llavors posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem els alls, la ceba i un bocí de vitet i ho sofregirem. Ho remenarem de tant en tant amb la cullera de fusta i, quan la ceba agafarà una mica de color, hi afegirem la tomaca, el pimentó i el julivert i ho sofregirem també. Ho remenarem ara i adés, hi afegirem un parell de fulles de llorer i, mentrestant, traurem les valves a musclos i cloïsses. En estar tot confitat hi afegirem el suc del marisc, mig got de vi i un branquilló de farigola i apujarem el foc. Ho salarem (compte amb la sal) i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap de deu o quinze minuts hi posarem musclos i cloïsses i apujarem el foc. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem a foc suau una altra vegada. En passar cinc minuts ho traurem i ho escudellarem. Ens ho podem menjar calent o fred (a temperatura ambient).
Variants: podem canviar el vi blanc per un altre de ranci.
Dialectalismes: ‘muscles’ i cloïsses.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
