Guanyador d’un Goya pel seu tremend secundari ‘Sancho’ a ‘Carne trémula’ (1997) de Pedro Almodóvar, va ser un actor ‘fet a si mateix’ que va aconseguir la seua major fama a la televisió, gràcies a papers estel·lars com el de ‘El estudiante’ a la sèrie ‘Curro Jiménez’ (1976-1979), o la seua aportació en ‘Cuéntame’ on interpretava al despòtic empresari franquista ‘Don Pablo’.
Va nàixer l’11 de novembre de l’any 1944 a Manises (València). La seua primera aparició en el cinema va ser als quatre anys en la cinta ‘Si te hubieras casado conmigo’ (1948), del director Viktor Tourjansky, encara que no va ser fins als 18, quan es va traslladar a Madrid, que va decidir dedicar-se a la interpretació.
El 1963 va debutar amb l’obra teatral d’Alejandro Casona ‘Los árboles mueren de pie’ i, sis anys després, va crear una companyia pròpia en la qual van treballar les actrius Ana Mariscal i María Asquerino.
En la dècada dels 70 va aparèixer en comèdies i films de l’Oest, encara que el teatre va continuar sent el seu millor aliat, com va reflectir ‘La casa de les chivas’, de Jaime Salom.
Posteriorment va representar obres tan reeixides com ‘La Chunga’ (1988), de Vargas Llosa, al Teatre Espronceda de Madrid, o ‘Las Memorias de Adriano’ (1998) de Marguerite Yourcenar que Pepe Sancho va protagonitzar, dirigit per l’italià Maurici Scaparro, en els Festivals de Mèrida i Grec (Barcelona) primer, i més tard a Madrid i altres punts d’Espanya.
Assidu als escenaris del teatre romà de Mèrida, on va actuar cinc vegades, l’obra teatral més complexa per a ell va ser,sens dubte, el ‘Enrique IV’ de Luigi Pirandello.
‘Mai un personatge m’ha exigit tant’, confessava l’actor en 2002, acompanyat del director José Tamayo, en la presentació del muntatge amb el qual més tard, el 2008, Pepe Sancho va debutar en la direcció escènica.
La seua última aparició va ser sobre l’escenari dels Teatres del Canal de Madrid on, el 2012, va dirigir i interpretar ‘Els interessos creats’ de Jacinto Benavente, ja que l’estrena prevista per al 30 de gener de 2013 de l’obra de Marguerite Dures ‘La amante inglesa’, a ‘Las Naves del Español’, no va poder realitzar-se per una parèsia aguda que va patir l’actor.
Sancho, que es va guanyar a pols la fama d’esquerp entre la premsa, va ser sempre un contestatari que assegurava ficar-se ‘amb qui governe’, encara que van ser cèlebres les seues crítiques als companys en els anys de presidència de José Luis Rodríguez Zapatero.
És recordat també pels seus treballs en ‘Turno de Oficio’ o ‘Antivicio’, per a Antena 3, però va ser amb ‘Crematorio'(2011) per a Canal Plus on Pepe Sancho va recuperar la seua fama d’actor infalible; el seu ‘Rubén Bertomeu’, un constructor sense escrúpols pioner en la cultura del “pelotazo” li va fer guanyar entre d’altres, el Premi Ondas.
Igualment valorada va ser la seua interpretació del cardenal Tarancón en la minisèrie ‘El Quinto Mandamiento’ de Telecinco.
Pel que fa al cinema, la seua labor també ha sigut extensa: ‘El Dorado’ (1988), de Carlos Saura, amb qui va repetir en la tragicomèdia ‘Ay, Carmela’ (1990);’Libertarias’ (1996) de Vicente Aranda; ‘Todos a la cárcel’ (1993) i ‘París-Tombuctú’ (1999), ambdues amb el director Luis García Berlanga.
Amb Almodóvar, a més de ‘Carne trémula’ va actuar en ‘Hable con ella’ (2002); amb Icíar Bollaín en ‘Flores de Otro Mundo'(1999); amb Mariano Barroso en ‘Los Lobos de Washington’, el 1999 i després, el 2000, en ‘Kasbah’.
Després va formar part del repartiment de la pel·lícula amb la qual va debutar com a directora l’actriu i guionista Laura Aragonesa, ‘Sexo por compasión’ (2000) i els ‘Trileros’ (2004) d’Antonio del Real, entre altres títols.
A més del Goya, Sancho va rebre un homenatge de la Mostra de Cinema Mediterrani de València (2000) i l’Àguila d’Or a la seua carrera a la Setmana de Cinema d’Aguilar de Campoo (2001).
Va tenir també una agitada vida sentimental, esguitada d’episodis escabrosos, com les acusacions de maltractaments de la seua exdona María Jiménez, amb qui va estar casat entre 1980 i 2002 (mare del seu fill Alejandro), fins que el 2003 va conéixer la periodista Reyes Monforte, amb qui va contraure matrimoni el 2006, i que hui és la seua vídua.
