L’escriptor Martí Domínguez torna a les llibreries amb Ingrata pàtria, una novel·la que és “un relat trasbalsador sobre la vida i la mort, i un clam contra la intolerància”, assenyala l’editorial Proa. L’obra se centra en les tres darreres hores de vida d’un rector universitari condemnat a mort en un consell sumaríssim franquista, víctima de les represàlies i de la venjança política. Entre els seus acusadors hi ha “antics companys seus de la facultat, que no li perdonen el seu passat d’esquerres”.
El protagonista és “un il·lustre professor, metge reputat i rector de la universitat”, de qui no s’esmenta el nom. Tanmateix, el personatge que s’alça clarament davant del lector és Joan Baptista Peset i Aleixandre, afusellat pels franquistes al cementeri de Paterna (l’Horta Nord) el 24 de maig del 1941, després d’haver estat sentenciat a mort un any abans per «Auxilio a la rebelión».
A través d’aquest punt de partida, Domínguez construeix “una història íntima i alhora col·lectiva, un testimoni sobre la memòria, la dignitat i la traïció“. Segons Proa, “en aquesta novel·la, Martí Domínguez s’endinsa en els dubtes i expectatives més íntimes” d’aquest intel·lectual en els últims moments.
Ingrata pàtria es desplega també com “un extraordinari cant coral, en què les reflexions i angoixes dels seus companys de patíbul fan de contrapunt a la veu del professor, i a les consideracions dels botxins”. L’autor combina així la mirada personal amb una visió col·lectiva del patiment i de la condició humana davant la injustícia i la mort.
Segons destaca l’editorial, Domínguez “aconsegueix orquestrar un relat trasbalsador sobre els més obscurs abismes de la naturalesa humana, i un clam a favor de la cultura i el progrés enfront de la barbàrie”.
Peset Aleixandre
La trajectòria de Peset i Aleixandre, una de les figures més insignes de la ciència al País Valencià i a la resta de l’Estat, va tindre diverses dimensions: l’acadèmica -amb un brillant expedient que va incloure tres doctorats en Medicina, Ciències (secció Química) i Dret-, la sanitària -centrada en campanyes de salut pública i vacunació- i la política -va ser diputat al Congrés per Izquierda Republicana, cosa que finalment li va acabar costant la vida-.
Pertanyent a una saga valenciana de metges de tradició liberal, va nàixer a Godella (l’Horta Nord) el 2 de juliol del 1886. El 1908 va ser becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis (JAE) per a cursar estudis de Toxicologia i Medicina Forense a Alemanya i França. Quan va tornar, va obtindre la càtedra a la Facultat de Medicina de la Universitat de Sevilla. Durant l’estada a la capital andalusa, hi va dirigir el laboratori bacteriològic municipal i va treballar en la lluita contra l’epidèmia de tifus que el 1912 va patir la ciutat. El 1916 va ocupar la càtedra de Medicina Legal de la Universitat de València, de la qual va ser rector entre 1932 i 1934.
En el seu vessant polític, va presidir l’agrupació valenciana d’Acció Republicana i, més tard, d’Izquierda Republicana, formació que va concórrer amb el Front Popular a les eleccions del 1936, en les quals va resultar elegit diputat al Congrés per València. Durant la Guerra Civil va romandre a la ciutat, on es va implicar en la defensa activa de la República com a director dels hospitals de Castelló de la Plana i de València, al marge de la seua labor com a diputat, i va defensar persones perseguides per les milícies.
Després de l’últim ple de les Corts republicanes a Figueres (l’Alt Empordà), i davant l’avanç final de les tropes franquistes, va passar a França a principis del 1939. No obstant això, va tornar a València, on romania la seua família. Va intentar partir a l’exili pel port d’Alacant, però allí el van fer presoner al costat de milers de persones, i el van internar al camp de concentració dels Ametlers, a Albatera (el Baix Segura), on es va fer càrrec de la infermeria i, finalment, al de Portaceli, a Serra (el Camp de Túria).
Malgrat que el metge i investigador dona nom a un dels hospitals de la ciutat de València, el Doctor Peset (inaugurat a la fi de la dècada dels huitanta del segle XX), a una avinguda i al col·legi major de la Universitat de València, les seues aportacions científiques continuen sent prou desconegudes fora de l’àmbit acadèmic. Malauradament, el seu assassinat no en va suposar només l’eliminació física, els seus enemics van aconseguir també la seua «mort civil» i la seua «mort intel·lectual». Per tal de reivindicar i desagreujar la seua figura, el rectorat ha iniciat davant del govern espanyol un procediment de reparació de les persones represaliades pel franquisme.
El primer acte de recuperació de la memòria del rector Peset es va efectuar en la presentació del Congrés de Cultura Catalana que va tindre lloc a València l’abril del 1976, en què participaren Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés, entre altres. També Estellés va publicar, el 1979, el seu poema llarg Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941, en l’editorial Tres i Quatre.
El 2023 l’Àrea de Cultura de la Diputació de València va publicar Joan Peset i Aleixandre. Un home bo, afusellat pels seus ideals pacífics, de Joan Puchalt (Albal, l’Horta Sud, 1949), col·laborador de Diari La Veu.
