Dijous vinent, 17 de setembre, a les 19:30 h, tindrà lloc, al Reial Casino Antic de Castelló de la Plana, la conferència «Mossén Prades, prior del Lledó i dels Cavallers», a càrrec de l’investigador Manuel Carceller. L’acte, organitzat per la Milícia Templària, forma part de les celebracions del 75é aniversari de la fundació de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.
Mossén Antonio Prades Safont, l’entranyable Tonico Prades, va arribar a ser una figura ciutadana. Nascut el 8 de juny del 1914, va ser nomenat prior del santuari de la Mare de Déu del Lledó, de Castelló de la Plana, l’1 desembre del 1956. Amb 42 anys, constituïa el segon prior del Lledó més jove de la història. Al mateix temps va ser prior de la confraria de la Sang i capellà del col·legi apostòlic de la processó de la Magdalena.
Periodista d’opinió
L’etapa de Prades suposava l’inici d’una nova imatge per al temple patronal de Castelló. El santuari i l’esplanada del Lledó tornaven a ser un epicentre de la capital de la Plana, centre de referència de festes populars. El prior també va ser un home de lletres. Des de 1957 fins a 1962, es van publicar setmanalment 320 articles en la seua tribuna «Sábados de Lledó», al diari Mediterráneo. Aquells textos d’opinió responien al model del columnista, mostraven valoracions, activitats del santuari de la patrona o incloïen propostes per a recuperar tradicions.
Per exemple, la primera veu de defensa apassionada, pública i constant ‒veient-se el mateix prior com un nou profeta Jonàs‒, per a recuperar la tradició del retorn de la Romeria de les canyes fent estació al Lledó va ser la de mossén Prades, coincidint amb les festes de la Magdalena del 1958.
Aquelles paraules, com uns crits castellonencs i lledoners d’alerta, intentaven ser un revulsiu, tal com ha explicat mossén Josep Miquel Francés. Eren clams en el desert del Castelló oficial de l’època, però la importància del Lledó justificava aquella insistència: «No és una devoció més, és l’essència de les nostres devocions. L’esperança del poble de Castelló», va escriure mossén Prades en 1961. També la ràdio va inspirar el singular prior, ja que va crear un guió radiofònic sobre la troballa de la imatge de la patrona de la ciutat de Castelló, publicat pòstumament en 1968.
Moció probasilical
Després de la visita del nunci apostòlic, el cardenal Antonio Riberi, al santuari del Lledó, el diumenge 11 de novembre del 1962, l’Ajuntament de Castelló va aprovar per unanimitat una moció de l’alcalde Eduardo Codina, que sol·licitava a l’autoritat eclesiàstica atorgar la categoria de basílica al santuari del Lledó. Va ser una iniciativa del prior. Només vuit dies després d’aquella vinguda del cardenal Riberi es produïa la mort inesperada del mossén Prades, amb 48 anys.
Encara en 1976, el bisbe Josep Maria Cases i Deordal va publicar un article titulat «Tonico Prades», on afirmava que «va ser un amic del poble. Antonio Prades, en el seu temps, va endevinar que la llengua valenciana és bon instrument de la nostra pastoral. Antonio Prades va ser un apassionat amant de la seua terra».
