A la Marina hi ha costum de menjar petxelines, bé siga guisades o simplement bullides, com és el cas. És un marisc que, en coure una mica, es fa dur a la dent i, per tant, ha de bullir molt de temps, per espai d’una hora, si fa no fa, fins que, finalment, es fa tendre i es pot menjar. És, doncs, un plat de marisc bullit, com n’hi ha molts, i agradarà als aficionats.
Francesc Martínez i Martínez, que era d’Altea, conta en Còses de la meua tèrra (1920) que una vegada que va fer una excursió en bot a la Serra Gelada, els amics que l’acompanyaven es van acostar fins a l’Illa o Illeta Mitjana per a agafar-ne; en copiarem el paràgraf corresponent:
“…deixades darrere la troneta y l’estufador, embestiren en la Còva de la Dòna desembarcant els comestibles, les aines de guisar y de peixcar en companyía de les mantes y jaquetóns, aixina com al que tenía que fer de guisandero, mentres éste preparava la paella y arreplagava alga seca pera fer els llits, Ronda, acompanyat dels atres tres, remaren cap a la Illeta Mijana al objète de cullir llicsóns y fer pegelines (lapes). La mar que de ordinari allí fòra puntes, sòl estar picada, aquell día estava calmeta, per això al aplegar a la illa después de desembarcar, mig entravesaren el bot en la reduída plageta, sense tindrer la precaució de lligarlo. Arromangats els pantalóns fins ahon el gròs de les cuixes consentía, les espardenyes lligades per la cintura penjant sobre les anques, en còs de camisa y les mànigues d’ésta arrufades hasta els muscles, navaixeta en má acometeren la entretenguda y entussiasmadora faena de agarrar pegelines.”
D’altra banda, el costum de bullir-les és molt antic perquè els grecs ja les preparaven així, si hem de creure el que diu el poeta Diphil (segle iv aC) en un text que trobem en El banquet dels savis, obra d’Ateneu de Nàucratis:
“N’hi ha de petites i n’hi ha que semblen una ostra [aquesta darrera deu ser la petxelina reial o Patella ferruginea]. La carn és dura, poc suculenta; té una lleugera acrimònia, afalaga el paladar, és de bon pair. Bullides, les petxelines són molt saboroses.”
Petxelines bullides
Ingredients (4 racions): 1,25 kg de petxelines, 1 llimona i sal.
Preparació: d’entrada posarem les petxelines en una olla, les cobrirem amb aigua i les deixarem al foc. Ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’una hora traurem l’olla del foc, en colarem el brou (que guardarem per a fer un altre plat), traurem les conquilles a les petxelines, les posarem en una plata, les ruixarem amb unes gotes de suc de llimona i les portarem a taula.
Variants: hi ha qui les bull amb aigua de mar. Podem afegir a l’olla tres o quatre alls o un parell de fulles de llorer. Per alguns llocs canvien el suc de llimona per vinagre.
Dialectalismes: petxelines ‘bollides’, ‘petxilines’ bullides, ‘petxilines bollides’.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
